Albert Alemany: ‘La web ha de treballar per a tu’

0
1865

És el CEO de l’empresa figuerenca Alterego Web, una empresa dedicada al món digital. Darrerament han estat guardonats en els Premis E-Tech 2019 com a millor gestió en llengua i comunicació per Clockio, una eina per complir la normativa de control horari. Alemany explica la tendència del sector, d’internet i de les webs, i també fa un repàs del que va marcar el sector: Apple


És un tòpic, però una empresa sense web no és res, oi? Tot i això, encara hi ha qui s’hi resisteix.
La web és un canal de venda, qualsevol empresa quan vol vendre s’ha de donar a conèixer i un dels canals prioritaris és internet. De fet, d’aquí ve el nom de la nostra empresa: Alterego Web és ‘l’altre jo web’, és a dir, l’altra cara de l’empresa a internet.

Com és la web perfecta?
Al final la web perfecta no existeix. Existeix la web perfecta per als teus clients. A tu et pot agradar molt un tipus de web però el client et comprarà o no en funció de la facilitat d’ús. L’exemple vital és Amazon: els usuaris volen facilitat per sobre disseny, perquè Amazon no és el disseny perfecte però és fàcil i ràpid i té el servei. La web perfecta va junt amb el negoci, si el tens ben pensat i treballat, anirà bé, ja que al final la web és una extensió seva.

A la seva empresa s’ofereixen tots els serveis relacionats amb el món d’internet i la web.
Alterego Web té tres vies diferents de negoci: una és la part de desenvolupament, però el nostre core business (l’activitat principal) és el desenvolupament a mida d’aquestes webs. Una web de «Qui som / Què fem» ha passat a millor vida, ara les pàgines web segueixen la línia de donar funcionalitats. Si pensem en una empresa gran com Movistar, a la web l’usuari es pot descarregar les factures, veure el consum, etc. Això fa que l’usuari hagi d’anar a la web a descarregar la factura i de passada li puc oferir el paquet comercial amb els canals de TV, per dir-ne algun. Per tant, s’aprofita una funcionalitat bàsica i s’hi afegeix la part de vendes.

Quina diria que és actualment la tendència?
La tendència és que la web ha de treballar per a tu. Si a l’empresa hi ha una persona que està contestant el telèfon i sempre li pregunten el mateix, el lògic és que a la web ja es resolgui. Si, per exemple, un client demana les factures, el resum de l’any o les comandes… i això és a la web, ja no truquen.

M’ha agradat això que «la web ha de treballar per a tu».
És aquest, el concepte. Nosaltres el que fem quan tenim un nou projecte amb alguna empresa és preguntar: quina problemàtica teniu? I a partir d’aquí mirar què podem desenvolupar perquè la web tingui una utilitat. Com a usuari vols utilitat i per això aquesta és la tendència. Fa un temps la tendència era presencial, després va ser comercial i ara estaríem a la utilitat.

Fa la sensació que és un dels sectors que evoluciona i es transforma més de pressa. Creu que és una de les branques econòmiques amb més demanda?
És d’alta demanada, però al final la tecnologia és transversal, per tant, la demanda és de tecnòlegs que s’han d’adaptar a diferents especialitats. Nosaltres com a branca som una més, però en aquest cas el més complicat és buscar talent. Al final, tothom comença a introduir informàtics i desenvolupadors a les seves empreses i el que són les agències cada vegada costa més. Estem en un caire de serveis en què hi ha demanda i n’hi continuarà havent, sempre que t’adaptis al mercat.

Considera que el sector està en bona salut?
Sí, no hi ha problema. Hi ha un mercat immens i continuarà evolucionant. Ara ens estem centrant en una de les línies de l’empresa. La segona línia és la de màrqueting digital, que és la part de posicionament, anuncis a xarxes… i finalment tenim una tercera pota, que són els nostres productes. Ara tenim tres productes: openshopen _una plataforma per fer botigues en línia_, després la web de webderenting, que és bàsicament l’opció de pagament de la web amb mensualitats, com un cotxe, i l’última, que és el que ens està portant més alegries, és Clockio.

Clockio, aquí volia arribar. Què és aquesta app que comença a estar en boca de tothom?
La part de desenvolupament web sempre la fem per a tercers, però en el cas de Clockio va ser arran de la normativa de fitxar a la feina. Inicialment va ser una eina que vam desenvolupar per a ús intern, perquè teníem un treballador a temps parcial i havia de fitxar, i vam decidir que fitxaríem tots. Ho vam començar quan encara no era obligatori i el millor d’aquests dos últims anys és que hi hem anat trobant errors que hem pogut canviar. Llavors, quan el març passat va sortir la normativa, ens vam trobar els primers clients de la nostra empresa que demanaven com resoldre-ho. Els primers van ser de molta confiança i va ser un «us deixem el nostre», i quan vam començar a veure que venien dos, tres, quatre i cinc clients… vam veure-hi futur.

Devíeu pensar «aquí hi ha negoci», no?
Clar! I per això vam pensar de posar-li un nom, fer-la bonica i introduir-hi colors… Vam començar tot un procés de treball i una de les coses que vam veure és que es tracta d’un mercat que ha d’estar pensat per al treballador, és a dir, ha de simplificar-li la vida al treballador. La part que vam desenvolupar és sobretot l’app que et permet fitxar a través d’una aplicació senzilla on veus l’entrada i la sortida, i des d’aquí pots gestionar les vacances. És molt simple i es basa en això. Aquí a l’empresa nosaltres l’utilitzàvem via web però hem vist que pels clients és molt millor a través de l’app. Per tant, és una facilitat d’ús brutal i dones un plus al treballador, ja que amb l’app li dones avantatges i no tens resistències. Hi ha empreses que encara tenen la mentalitat del presencialisme i van amb el dit, però clar, el comercial o el treballador que volta, per exemple, com fitxa? Amb l’app pots controlar la geolocalització i així l’empresa té la fiabilitat que has fitxat on toca. Funciona perquè és un programari que abraça moltes necessitats i de manera fàcil. Hi hem afegit altres apartats, com documents, gestió de despeses, hores per projecte… i també les targetes NFC, pels qui fixen amb targeta i no amb el telèfon.

Clockio funciona amb tecnologia blockchain. Com s’ha d’entendre?
És molt senzill, el concepte de cadena de blocs (blockchain) és que una informació forma un bloc i quan hi ha alguna modificació d’aquesta informació es forma un segon bloc, que va junt amb el primer. Si intentes modificar la informació d’un dels dos blocs, es trenca la cadena.

Com un engranatge?
Exacte. Per tant, la cadena de blocs el que t’assegura és que si hi ha una informació i una altra, una altra, una altra… hi ha una cadena, en aquest cas són fitxatges. Si algun treballador de l’empresa intentés modificar o alterar aquesta cadena, es trencaria i seria tot invàlid. Això ens serveix per certificar que el fitxatge és correcte. Inspecció de Treball demana que els programaris siguin immutables i que no els puguis alterar. De fet, la cadena de blocs no és un factor de compra però acabarà essent un tret diferencial en el moment que la normativa reguli els programaris de control de fitxatge. Ara no està gaire controlat.

Quantes empreses fan ús d’aquest nou programari Clockio?
Més d’una cinquantena, unes 55. Estem molt contents.

De fet, us van reconèixer el mèrit als premis E-Tech 2019.
Sí, són uns premis en què s’intenta valorar projectes de tecnologia. Vam adaptar Clockio a programari com a servei (software as a service) i el premi era pel fet que és un programari com a servei que té com a idioma predominant o principal el català. És perquè nosaltres tots els programaris els fem en català. Els traduïm posteriorment, però com que és el nostre idioma de base, tot ho programem en català.

De fet, una de les bases d’aquesta empresa és el català. I és curiós perquè precisament en aquest sector predomina l’anglès. Per què?
Per nosaltres, tenir-ho en anglès o en castellà és una simple traducció. Que totes les apps i els programaris siguin en català és un tret, l’usuari pot canviar-ho i no hi ha cap problema. Amb Clockio, la normativa és europea i ara estem treballant aquesta part, que vol dir afegir traduccions en anglès, francès, italià…

Això significa que l’empresa s’està obrint a Europa?
Sí, ho deixem tot a punt per poder créixer, però la idea és Catalunya. És més fàcil fer-ho aquí, ja que és on tenim més empreses, sobretot a Barcelona.

Podríem dir que aquesta ha estat l’app estrella que heu fet, de moment… però quines altres aplicacions curioses s’han desenvolupat en aquesta empresa?
Fa anys vam fer un projecte, que no va funcionar, amb Comerç Figueres. Era molt al principi de les web apps i era un tema de geolocalització: totes les botigues del centre tenien un codi QR i tu amb el teu telèfon podies escanejar-lo i et sortia tota la fitxa d’aquesta botiga (què venia, l’horari, el telèfon…). El problema del projecte és l’ús que se’n fa; a més, era el principi dels QR i abans la gent per escanejar un QR havia de descarregar-se un lector de QR. En aquell moment potser era un projecte massa avançat i després el QR va fer un boom, seguidament va morir i ara sembla que torna a començar. Un altre dels problemes era el cobrament del servei, ja que no hi havia model de negoci.

ÀNGEL REYNAL

En quins projectes està treballant ara l’empresa?
Un dels projectes actuals és en relació amb la World Dance Sport Federation, la federació mundial de dansa, perquè aquest any són les olimpíades i el breaking dance passa a ser modalitat olímpica. És un dels temes que estem treballant.

Com d’important és el món digital? I on arribarà?
Des del punt de vista d’estudis, quan estudies informàtica no estudies res [entre riures], és així de trist. M’explico: bàsicament perquè el que estàs estudiant és alguna cosa que s’ha d’aplicar a alguna cosa, és a dir, és transversal. Pots aplicar-ho a molts àmbits i quan analitzes el mercat de la gent que estudia informàtica, veus que acaba en àrees molt diferents i això és realment perquè la tecnologia és transversal i no existeix com a tal, cal aplicar-la a alguna cosa.

No m’ho havia plantejat mai així.
Podria ser una feina amb molt d’atur, però no ho és. Tots els sectors estan demanant professionals d’aquests àmbits i el que és curiós i preocupant és que està baixant el nombre d’estudiants. I és perquè a vegades no es diferencien -i això és una crítica al nostre sector- els nivells d’aprenentatge. La diferència entre els estudis d’un mòdul o una enginyeria no es valora prou. No tenim ni el col·legi reconegut, no hi ha atribucions úniques i és un dels problemes que té el sector. La informàtica té pocs anys i les empreses del sector també, cal pensar que internet com a tal és de l’any 1994-1995. I un dels trets diferencials va ser la sortida de l’iPhone. A la història es veurà com va ser un punt d’inflexió.

Pel fet de portar un mini ordinador a la butxaca?
Primer de tot perquè va costar l’ordinador a les persones, al final aquests telèfons són molt més potents que els ordinadors dels principis del 2000. Però el que fa és que Internet obre tot un espectre nou, tens internet a la mà i pots consultar des de qualsevol lloc. Les regles de les aplicacions obren un mercat nou brutal. I quan surt iPad torna a fer un pas, les tauletes obren el mercat, ja que els portàtils es transformen en tauletes. Apple ha fet desenvolupar el sector.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li