Albert Albert: ‘Ha arribat el moment de fer un pas al costat, esportivament hem fet el que havĂ­em de fer’

0
560

La progressió de l’Empuriabrava-Castelló durant la seva curta trajectòria ha estat notable: des del 2015, quan es va crear el club, s’ha fet un doble salt, passant de Quarta Catalana a Segona, on enguany ha assolit la permanència. Un dels artífexs d’aquest èxit és el figuerenc Albert Albert (1980), que ha decidit acabar el seu cicle al club


Per què decideix cloure l’etapa a l’Empuriabrava-Castelló?
Sempre he estat partidari que un entrenador hauria de tenir uns cicles curts en un equip, entre un, dos i tres anys, més que res per poder oxigenar. En el cas de l’Empuriabrava-Castelló, com que és un club atípic amb tot el que té de rerefons, ens vam trobar que el curs passat vam fer un molt bon equip i vam pujar, i aquest any tenia ganes d’entrenar a Segona amb el mateix equip i mantenir la línia. Però ara, durant el confinament, he valorat que ha arribat el moment de fer un pas al costat, esportivament hem fet el que havíem de fer, amb els ascensos, i haver mantingut l’equip a Segona Catalana.

Mirant amb perspectiva, esperava la progressió que ha tingut l’equip durant aquest temps?
No, ni de bon tros. Jo vaig fitxar i hi havia uns set o vuit jugadors amb l’equip a Quarta Catalana. I ja aquell any vam sorprendre, perquè vam pujar després d’haver fet un equip el màxim de competitiu amb gent de la zona, i ja sabem el que costa fitxar a Quarta. Més endavant, quan veus que vas ascendint, i que de Tercera passes a Segona, valores que l’estem fent grossa, la veritat.

Quin és el secret d’aquest èxit?
Fer les coses tan bé com es poden, de manera natural i pensant en la gent. És important fer un bon grup i que hi hagi un bon ambient, cuidar al màxim els jugadors, que estiguin a gust. A partir d’aquí, de mica en mica la gent de fora ha anat veient que això era un projecte seriós i que, a la vegada, es competia. Considero que hem netejat molt la imatge del que havia estat l’Empuriabrava abans, i al cap i a la fi quan la gent veu una cara fresca i nova és més fàcil que s’hi sumi.

Amb quin moment es queda?
Des del punt de vista esportiu em quedo amb els dos ascensos, sempre són anys de glòria quan t’ho passes tan bé competint i, en aquest cas, pujant de categoria. Extraesportivament em quedo amb tota la gent que ha anat passant, i deixo molts amics allà. Com deia l’Iñaki Fernández, en Búfalo, del que es tractava era de fer una segona família, i nosaltres intentàvem que fos així, crear el màxim de caliu possible.

TĂ© algun nou projecte damunt la taula?
Tampoc m’ho he plantejat. Molta gent m’ho pregunta perquè els sorprèn que deixi una banqueta de Segona Catalana amb un club fresc, però sincerament vaig veure que havia de plegar sense tenir cap objectiu concret. El que tinc clar és que tampoc em moro de ganes d’entrenar, és a dir, no necessito buscar un equip i vendre’m, però si em truca algú i veig que és un projecte més o menys competitiu i que m’agrada no ho descarto. Estic en un estat de standby, amb el tema del confinament la veritat que no he pensat gaire en el futbol. Sí que és veritat que m’ha trucat algun equip i tinc alguna cosa damunt la taula, però ho haig de valorar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li