Aina Baig: ‘M’agradaria trencar amb el concepte que anar al teatre és una imposició’

0
1052

S’ha convertit en la nova directora dels equipaments escènics de Figueres després de guanyar el concurs per cobrir la plaça que va iniciar l’Ajuntament de la ciutat arran de la jubilació de Salvador Torres. El projecte de la gestora cultural figuerenca és clar: programació, producció, arts escèniques en l’educació i comunicació. Parlem de la programació 2019 i de les novetats d’aquest nou cicle


 

Fa pocs dies l’Ajuntament de Figueres anunciava el seu nom com a nova directora dels equipaments escènics. L’enhorabona per aquest nou càrrec.
Això sembla… Oficialment encara no ho soc, perquè s’ha d’aprovar al Ple municipal de l’Ajuntament de Figueres i ha de passar pel Departament de Recursos Humans. Érem diversos candidats que vam presentar un projecte i que s’havia de dividir en dues parts: les funcions de la direcció, d’una banda, i un projecte de millora del que ja hi havia establert, de l’altra.

I com és el projecte que presenta Aina Baig?
El projecte l’he dividit en quatre branques: una és el pla artístic, que és tota la feina que té a veure amb la programació. Una altra és el pla de producció, per fer produccions pròpies, ja que penso que actualment aquí Figueres no s’està fent res pel que fa a la producció. La tercera branca és el pla educatiu i formatiu, perquè penso que és molt important introduir les arts escèniques a l’educació. I, per acabar, el pla de comunicació, que també és molt important per arribar a tots els públics.

Un dels temes que més es critica és la poca inversió en cultura. Què en pensa?
De personal de cultura en falta sempre i a tot arreu. Falten mans i ara entra un nou tècnic i jo, que farem molta feina perquè amb ganes i il·lusió les coses es tiren endavant. Però sí, falta personal.

Ahir es va fer la presentació de la programació del 2019. Una programació que ja ha preparat vostè, com s’ha pensat? Què es vol oferir al públic aquest 2019?
He intentat pensar una programació per a tots els públics. Hi trobem propostes de gran format, per a públic que no està tan acostumat a anar al teatre, i amb cares conegudes de l’escena catalana però també he volgut incidir en les propostes de petit format. Penso que hi ha moltes companyies emergents que estan començant a despuntar i agafar renom i que, al cap i a la fi, s’han de potenciar. Aquesta temporada hem tingut espectacles de petit format com ara A.K.A., i la gent en va sortir encantada; s’ha demostrat que calia apostar-hi, ja que recentment ha rebut molts guardons, com ara els Premis Butaca. Crec que el panorama teatral està fent un gir cap al petit format. La programació del 2019 té molta varietat, des de teatre, música, dansa i noves escenes.

Sí? Pels que no som coneixedors del món del teatre, quina creu que és la tendència?
Està fent una mica aquest gir, el públic pren més protagonisme i a vegades es juga amb el fet que estigui dins la mateixa escena. Les noves escenes donen per molt, barregen diferents gèneres i cada vegada trobem més propostes d’aquest estil. Sí que és veritat que les propostes de gran format, com ara comèdies amb actors coneguts, sempre hi seran i serà el que acabarà portant gent. Però crec que s’ha d’apostar per propostes innovadores, també.

Diu que és una programació per a tothom. Gent que no sàpiga massa de teatre, què pot veure?
Per exemple, ve El preu amb Pere Arquillué i Ramon Madaula, que segur que atraurà el públic. També ve Joan Pera amb el seu fill i, a més, acompanyats de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que vol dir que hi haurà uns quaranta músics dalt de l’escenari, per tant, farà molt d’efecte. També fem una proposta molt diferent que segurament portarà espectadors que no han anat mai al teatre, que és un espectacle de tipus escape room.

Com s’ha d’entendre aquesta proposta tan diferent?
És una obra de teatre però participativa, els actors plantegen proves al públic que s’han d’anar resolent. I és el mateix concepte en què tens un temps límit, en aquest cas 90 minuts, per escapar. I la gent que està aficionada a aquesta nova moda dels jocs d’escapada en viu se sentirà atreta per venir. A més, és una proposta familiar. També hi ha altres propostes de més petit format amb actors ben coneguts.

Un d’ells és Oriol Pla amb Be God Is, què serà?
És una obra fabulosa, té una semblança a l’espectacle que va venir aquesta darrera temporada, Rhumans, que potencia la figura del clown i és sense pràcticament diàleg. És molt gestual i són molt divertits. I aquesta temporada també passaran per Figueres altres companyies de renom, com ara les Antonietes o La Virgueria, amb trajectòria molt reconeguda pel públic i la crítica.

Com s’ha preparat la programació? Amb qui ha comptat? Segons les xarxes socials, vostè ha vist molt teatre, últimament.
(Entre riures.) Sí, he vist molt teatre. La part teatral l’he pensat i preparat molt jo. Però hi ha tres propostes de dansa que hem preparat conjuntament amb en Roger Fernández, d’Agitart, que ens fa l’assessorament. I pel que fa a la part musical, se’n segueix encarregant Joventuts Musicals i vaig proposar Papa Mozart i l’Orquestra Simfònica i també ve el Cor de Teatre de Banyoles, que ara estan al Teatre Nacional de Catalunya. Fan una proposta basada en cant líric però teatralitzada, és una passada, musicalment són molt bons. I són les dues propostes que es desemmarquen una mica de la programació de Joventuts Musicals. I pel que fa als infantils, fins ara se n’ocupava en Jaume Alsina i aquesta vegada se n’ha ocupat la Laia Alsina i també l’Aula de Teatre. En aquesta programació hi ha hagut la participació d’altres entitats i justament és un dels factors que plantejo al meu projecte. Més enllà que ho decideixi una sola persona, penso que és important que aquesta persona tingui una mena de consell assessor que pugui donar opinió, ja que és el que et fa tenir una programació plural.

Ets la segona directora dels equipaments escènics, la primera dona directora i de la generació dels 90. I, sovint, els que som d’aquesta generació ens hem de sentir el típic «ets massa jove» per aquest càrrec important.
Per mi és un repte, sí que soc jove però no sé per què hi ha aquesta mentalitat que els joves no estem capacitats o no tenim prou experiència per ocupar un càrrec de feina. Al final l’experiència s’adquireix amb els anys i la importància són les ganes i l’interès. I el fet de ser dona em fa molta il·lusió perquè el teatre és un sector molt masculinitzat: la majoria de directors són homes, els tècnics també, i al final les mateixes actrius ho estan dient… penso, però, que a poc a poc ens anirem introduint al sector. Només cal veure que darrerament hi ha hagut molts noms de dona en direccions com ara La Fira Tàrrega, al Mercat de Les Flors, o a Olot, on hi ha una de les millors gestores culturals que hi ha a Catalunya i val a dir que la majoria de les candidates a la plaça de direcció dels espais escènics de Figueres érem dones. Per tant, tenia tots els números que la plaça fos per a una dona.

Parlem de la producció pròpia, era una de les bases que va implementar en Salvador a la manera de viure la cultura a la ciutat. Baig també hi aposta dins el seu projecte… oi?
Estar clar que si tu vols participar en una obra econòmicament hi has de posar diners i a vegades és molt més complicat. Hi ha molts teatres que simplement cedeixen l’espai perquè la companyia pugui crear el seu espectacle i a canvi la companyia li ofereix una funció gratuïta al teatre, això en certa manera ja és produir. Però sí que estaria bé apostar-hi més, hi ha moltes companyies locals, hi ha actors professionals i amateurs molt bons, hi ha companyies com La Funcional, Taller de Teatre, Tequatre… Hi ha gent amb ganes de fer teatre i també actors professionals, com Xavi Sais o Àngels Bassas… Una de les meves il·lusions, que en Salvador ja la tenia, és fer una producció en què tothom hi participi. La Rebeca Alabert amb en Marià Llop han guanyat un premi i estrenaran una obra que estarà dins la programació del Festival Grec. Tenir gent d’aquí que aconsegueix fites així, se l’ha de reconèixer i donar-li suport, sigui econòmic, amb material o com sigui, però no hem d’oblidar-ho. Figueres forma part de la Xarxa Transversal i aquesta temporada, per exemple, presentem una conferència sobre noves escenes. Parla de les noves escenes i és teatralitzada. És una producció en què hem col·laborat diferents teatres i és una aposta.

Hi ha talent a la comarca, però la gent ho sap? Hi ha poca cultura teatral o escènica, oi?
Penso que l’objectiu ideal ha de ser canviar la mentalitat de la gent i fer veure que perquè una obra o un actor siguin coneguts no vol dir que siguin els millors. Hi ha moltes altres propostes o intèrprets menys populars que valen potser molt més la pena que no l’actor de moda.

Una altra de les branques del projecte és la relació amb l’educació. Com?
Intentant introduir les arts escèniques en l’educació dels centres educatius i el públic en general. Ara hi ha descomptes per als instituts i potser és veritat que no s’ha acabat de promocionar perquè no s’ha anat als centres a parlar de la programació o a explicar el que es fa aquí. També es podrien potenciar les visites al teatre. Per exemple, si ve una companyia i fa un assaig, doncs que els estudiants puguin venir-hi. A Figueres tenim un batxillerat escènic, que aquesta temporada ha assistit com a públic a força obres, però crec que encara es pot anar un pas més enllà, al final els joves són el futur i són els grans absents al teatre. M’agradaria molt intentar introduir les arts escèniques i trencar el concepte que anar al teatre és una imposició per a ells.

ÀNGEL REYNAL

Per què creu que passa?
Perquè tenen altres interessos, però hi ha moltes maneres d’intentar interactuar amb ells, per exemple a través de les xarxes socials.

Agafa el relleu de Torres i Alsina. Ells són, per dir-ho així, els seus mecenes, quin és el llegat que li deixen? Què n’aprèn, d’ells?
Ells són amb qui he treballat braç a braç i per mi són com els meus mestres. Sempre m’ha agradat la cultura i el teatre però tot el que he après ha estat gràcies a ells. Perquè, vulguis o no, he vist com en Salvador feia les programacions i el procés, les fixes tècniques… Anar al teatre és molt bonic perquè veus l’obra, però darrere hi ha un altre món i me n’he enamorat completament. És el que m’ha fet veure que em volia dedicar això i m’ha empès a presentar-me a la plaça. Ells són un referent, no dic que seguiré els mateixos passos que en Salvador perquè hi ha coses que canviaria i també altres que sí seguiré, però el més important és que jo sempre puc recórrer a ells com un suport.

Treballar a entre bambolines fa aprendre coses que mai hauria pensat, no?
Més enllà de programar hi ha una part administrativa i de gestió molt important, perquè al cap i a la fi estàs treballant a través d’un Ajuntament i tot el que són contractes, factures, subvencions… i si no tens un equip molt gran vol dir que has d’assumir moltes coses.

Quines seran les novetats més destacables d’aquesta nova direcció?
El que tenim moltes ganes de fer que estem treballant amb l’Aula de Teatre, la biblioteca de Figueres, Diòptria… és potenciar les activitats paral·leles de les obres. Ja ho fem des de fa dues temporades però volem intentar anar una mica més enllà i oferir alguna xerrada al voltant de la temàtica de l’obra. A banda, des de l’Aula de Teatre es farà Artista a la Vista, que oferirà tallers amb actors que participen en les obres. És una manera d’introduir el teatre a la societat. L’educació també es fa treballant amb els públics. I una altra novetat és que aquest any hi haurà un musical, que feia molt que no en teníem cap. Ve Maremar, de Dagoll Dagom, que ens fa molta il·lusió.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li