Aigüeta

0
1091

Si hi ha un tema que resulta xocant en un bar, és que hom es parli de l’aigua. Tant, que tot primer vaig pensar que parlaven del rebut de l’aigua. Esperava que, com sol passar, sorgissin comentaris relacionats amb el contingut del «rebut». Pressuposava les habituals exclamacions respecte a la minsa quantitat que correspon al consum d’aigua i àdhuc l’entenedora incomprensió del seguit d’elements indefectiblement inclosos: clavegueram, escombraries (taxes?) i l’inefable IVA, que correspon (?) a una necessitat bàsica. Però no pas. Suposo que amb l’ambient mediàtic generat per la COP25 2019, la discussió havia pres un aspecte força mes filosòfic i, molt menys prosaic.

«L’aigua és vida», deia un. «I també, l’aigua és mort», va respondre l’altre. Però, com? Com pots dir això? Sense aigua no hi ha vida. Ni vegetals, ni algues, ni animals… ni atmosfera! Ja,ja !, va riure l’altre. «És clar home! Tan sols volia recordar-te que, com sol passar amb tots els arquetips, solem oblidar l’altre aspecte que l’acomplerta. Te’n poso un exemple. Molta gent associa el foc a la destrucció. Terra cremada, incendiar, ardor, reduir a les cendres. Però solen oblidar que l’inici de la civilització indiscutiblement comença pel domini del foc. Escalfar-se, cuinar, il·luminar-se en la foscor, defensar-se dels depredadors es deuen al foc. Bé, són aspectes positius, no? I bé, que se n’obliden, no? Doncs el mateix passa amb l’aigua. L’aigua també és inundacions, tsunamis, oratges desfermats i la destrucció que l’aigua pot produir. Així que tant depèn de la forma en la qual es presenta i de l’ús que els humans en fem. Moltes coses tenen aquest doble aspecte. I ara que parlaves de l’aigua, m’ha vingut al cap un altre bon exemple d’aquesta diferent manera de conceptuar. Parlant de l’aigua; recordes allò de «la ciutat dels detalls?». Amb S. Vila i M. Feliu, els detalls o bé eren detallets tipus jardinera amb potes dient-ne zona verda, o detallassos de zones verdes (de veritat), infraestructures i serveis al costat d’urbanitzacions o projectes curiosament beneficiosos pels «MAIAS». L’altre el va interrompre: MAIAS? Què vols dir? «Sí, home! Millors Amics i Autoritats Seduïdes»; seduïdes, és un dir. Però deixem-ho. Per una vegada que un consistori pren una decisió que sembla beneficiosa per als ciutadans i no pas només per als empresaris, deixa-m’ho dir. Això que ha emprès el nou consistori, regalant botelles de vidre per impulsar el consum de l’aigua d’aixeta i així dissuadir el consum d’aigua envasada en plàstic. I atesa l’excel·lent qualitat de l’aigua corrent a Figueres, sí que em sembla pròpia d’una veritable: ciutat dels detalls. Un buit eslògan. Ara potser començarà a farcir-se de sentit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li