Ai, Figueres…!

0
1282

Els passats dies 4 i 5 d’octubre, l’Institut d’Estudis Empordanesos va celebrar a l’Auditori dels Caputxins de Figueres un congrĂ©s d’homenatge al qui fora un prohom de la ciutat, traspassat sobtadament l’any passat, l’Eduard Puig i Vayreda. Vaig participar en la ponència que recordava el seu treball com a periodista i articulista i vaig recordar un text seu datat el 12 de maig del 1978. Entre altres coses, el que qui fora alcalde de la ciutat per Convergència i UniĂł entre 1980 i 1983 escrivia: «SĂ­, a Figueres es pot trobar l’equilibri entre l’apassionament i la tolerĂ ncia, però encara hi podem trobar tambĂ© la intransigència, la manca de diĂ leg, els tics inevitables de temps passats, el to una mica agre, el baladreig…».

Ha canviat aquesta percepció de la Figueres de fa més de 40 anys amb la d’ara? M’agradaria escriure que no, que hem evolucionat, que tantes dècades després traspuem un nou aire, que la tramuntana que ens aclareix les idees i ens descontamina l’ambient es renova. Des de les passades eleccions municipals hem vist que no, que hi ha tics que perduren. Tres mesos després de la formació del govern quatripartit municipal, Junts per Figueres va proposar la setmana passada entrar generosament al govern per tal de donar una resposta unitària, des del sobiranisme, a la terrible situació política que viu Catalunya en aquests moments. Una oferta sense exigències, però sí que enteníem que la ciutat reclama una entesa àmplia dels partits independentistes.

Què hem rebut per resposta? Doncs que es tractava d’una «ocurrència». Mira que es podien haver donat arguments i/o excuses per ajornar o simplement aparcar qualsevol decisió sobre la nostra proposta. Doncs no, cap ni un. Simplement, ras i curt, ens van menysprear. Les reaccions ciutadanes que hem pogut veure, tant a les xarxes socials com en els contactes personals que mantenim constantment amb la gent, han deixat clar –novament– la seva sorpresa per aquesta actitud. Sorpresa i descontentament. I hi ha gent indignada, molta.

Ni en unes circumstĂ ncies extremes com en les actuals els partits sobiranistes han deixat de banda les seves discrepĂ ncies casolanes, de curta volada, per fer un front ampli a la casa de la vila i prefereixen aquesta amalgama d’incoherències que Ă©s el quadripartit municipal. Ai, Figueres…! 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li