Ahmad Zaben: «La vista, per natura, està feta per treballar de lluny, i ara l’estem fent servir massa de prop»

0
932

És el propietari d’Optipunt, una òptica de la ciutat de Figueres amb 25 anys d’experiència al sector. Una de les principals novetats del centre òptic és que canviarà la seva ubicació


25 anys cuidant la salut ocular de la població figuerenca, es diu de pressa. Com valora aquest recorregut de dues dècades?
Hi ha hagut molta transformació i també molta formació. Ara ja estem amb la mirada posada al futur, i la nova seu d’Optipunt, que obrirà aviat, serà un centre molt més gran, podrem treballar amb un altre ritme i anirem un pas més endavant. Per celebrar els 25 anys vam fer una petita festa i vam donar a conèixer el nou projecte, que estarà ubicat a la plaça de l’Escorxador. Hem fet un restyling de la marca i serà un edifici gran de dues plantes amb molta llum, i fem el canvi perquè el d’ara ha quedat petit. D’aquí a pocs dies comencen les obres, ja tenim tots els permisos necessaris i d’aquí a poc temps comencem. El projecte estava plantejat per abans de la pandèmia, però ho vam haver d’aturar.

Com comença la seva trajectòria professional a la ciutat?
Vaig acabar els estudis i vaig començar a treballar a una òptica d’aquí, de Figueres, com a empleat. Al cap del temps, per raons de la vida vaig decidir obrir una òptica pel meu compte, tot va anar bé i aquí seguim. Tenim tres centres més, a Roses i Olot i també aquí a Figueres, ja que administrem Opticalia. Actualment, tenim una plantilla de 21 persones.

L’optometria clínica ha evolucionat molt i entenc que vostè ha vist tota aquesta evolució. Com ha sigut?
Hi ha hagut molta evolució, però no tothom integra aquesta evolució de la tecnologia als centres. Aquí normalment el que s’estila és tenir una unitat de refracció, mirar la vista i poc més. L’any 2000 vam integrar un topògraf, un aparell per a la campimetria visual, per a la pressió de l’ull, i la gent preguntava si era boig, que per què volia un topògraf. I jo pensava que era important perquè ja fèiem lents a mida, i fins i tot algun oftalmòleg em deia que per què volia tantes màquines, que eren joguines i jo pensava: «no, és feina». També fa temps, el 2002, vam integrar un retinògraf, per mirar el fons de l’ull sense dilatació, i va ser el primer instrument d’aquestes característiques a la província de Girona. Tot això que dic ens serveix per a la detecció precoç de malalties i amb això vull dir que hi ha avanços tecnològics, però no tothom els té o els utilitza. A més, rere aquesta tecnologia hi ha formació, per part meva he fet dos màsters, a banda del doctorat, però ja no només es necessita formació per a un mateix, si no per a tot l’equip i per fer funcionar els aparells amb més precisió.

També vam ser els primers de tenir la màquina de microperimetria, va ser la primera a Catalunya, i també la màquina de tallar vidres en 3D, que va ser la primera d’instal·lar-se a Espanya. Sempre hem intentat estar al dia, i quan vas a congressos descobreixes totes les novetats i et planteges si ho instal·les al teu centre o no.

Són inversions econòmiques molt grans, m’imagino…
No explico el que val… [entre riures] però sí, són inversions molt molt elevades. Hi ha aparells que són molt cars, però realment serveixen per detectar possibles patologies i penso que la població valora molt aquest servei.

Quins són els principals problemes de salut ocular que té la població adulta?
Per a la població adulta el més important és la prevenció de les patologies. Nosaltres al nostre centre no tractem, però podem detectar i trametem a temps. Estem connectats a través de telemedicina per tenir un diagnòstic diferencial en cinc hores si cal. Amb tots els aparells que tenim, podem fer les proves i, si hi veiem problemes, remetem els resultats a una plataforma de detecció precoç de qualsevol patalogia i ho consultem a especialistes d’oftalmologia. Aquí tens una solució ràpida, mentre que a qualsevol centre privat l’espera és molt més lenta i ja no parlem de la Seguretat Social, que són catorze mesos.

Per tant, quines són les patologies que més detecteu?
Disminució macular i edema macular.

I en la mainada?
Amb la mainada el que més ens preocupa és la miopia progressiva. Ara ja tenim molts protocols per intentar frenar-la i que no augmenti, però les dades de miopia en nens i nenes cada vegada són més elevades.

De fet, un 20% de la mainada d’entre 5 i 7 anys té miopia. És molt, no?
Sí, i aquesta miopia progressa i sempre donem informació als pares sobre els mètodes actuals perquè no augmenti tant. Un nen que comença a tenir miopia a deu anys amb una diòptria, a divuit anys ja té set o vuit diòptries. Ara, la nostra intenció, i amb els protocols de seguiment d’aquest augment, el que intentem és que un nen o nena arribi com a molt a tres diòptries.

Aquest augment es deu a l’ús de pantalles o sempre hi ha hagut aquesta tendència amb la miopia?
No, ha sigut ara darrerament perquè la vista per natura està feta per treballar de lluny i ara l’estem fent servir de prop i massa a prop. I a part d’això, la mainada i tots plegats passem moltes hores davant de pantalles. Sempre estem entre set i vuit hores mínim, diàriament, utilitzant pantalles i això repercuteix.

Foto: Àngel Reynal

I es calcula que el 2050 el 50% de la població podria tenir miopia. Serà així?
Podria no, tindrà miopia. És una dada elevada, sabem que al Japó és el 90% de la població. Ells ens exporten l’experiència i , de fet, ja s’ha fet un disseny de lents que ajuden a canviar aquesta tendència. Ara han començat a implementar-les allà, i aquí s’han començat a fer estudis. Són lents que es fabriquen de tal manera que provoquen una distorsió a la retina, enganyant-la perquè l’ull no creixi. És ben senzill, és una tipologia de vidres concrets. Al Japó sempre s’ha treballat amb la vista enganxada i ara ja és una pandèmia.

Li volia demanar si ens passarà factura l’ús de tantes pantalles, però per dades veig que ja ens està passant factura.
Exacte, ja ens està passant factura. Abans no teníem mainada amb vista cansada o sequedat ocular i ara ja comencem a trobar-nos casos amb mainada d’entre dotze i tretze anys amb sequedat ocular. Abans no ens hi trobàvem i és una tendència que va a l’alça.

Per tant, ha canviat totalment la realitat de la societat pel que fa a la salut de la vista?
Sí, l’ús de dispositius digitals i el confinament ho ha accentuat tot encara més. El confinament va fer que fóssim més addictes, sobretot la mainada, vam estar a casa, però la distracció de molts nens i nenes eren els dispositius, els ordinadors, la televisió, per tant, pantalles…

Com d’important és portar unes bones ulleres de sol?
Sempre és important comprar les ulleres a centres especialitzats i que estan autoritzats per fer-ho. Ara hi ha el fenomen del top manta, que et venen ulleres amb l’etiqueta de la CE (Comunitat Europea) i el que et fan aquestes ulleres és que et perjudiquen encara més la vista. Les ulleres que tenen a qualsevol òptica o centre especialitzat han passat tots els controls de seguretat i compten amb el segell que ho certifica.

Què podrien provocar-te unes ulleres que no hagin passat els controls pertinents?
Són lents fosques, per tant, la pupil·la es dilata i hi entra més llum perjudicial. Si no hi ha protecció, entra més llum nociva i normalment aquestes ulleres de què parlem estan fetes amb vidres tenyits, però no tenen protecció.

Fa pocs dies va ser la Setmana del Glaucoma, una malaltia de la qual es parla poc, però que afecta molta gent. Com de perillosa pot ser aquesta afectació?
Cada any fem publicacions per informar sobre el glaucoma i les repercussions que té per a la vista. És una patologia silenciosa i, si no es controla, no se sap que la tens. A més, té un factor hereditari important, per això sempre recomanem que qui té un familiar que la pateix, ha de fer el protocol establert. Per a la detecció precoç del glaucoma, que és la pressió interocular, cal mirar les fibres de la retina i fer altres proves, sobretot si hi ha un descendent o familiar que ja en té.

Què és la pressió de l’ull?
La pressió es deguda al drenatge del lí­quid que hi ha dins de l’ull. Quan falla, el lí­­quid no es drena, queda acumulat i provoca una pujada de la pressió. Hi ha molta gent que té pressió, però no ha desenvolupat el glaucoma i hi ha gent que té glaucoma i no té la pressió alta. Una pressió alta, si no es tracta, pot provocar glaucoma. I el que fa és que es redueix el camp visual, es crea una visió de túnel i pot arribar a la ceguera.

Què cal fer per tenir una bona salut ocular?
Sempre intentem informar bé la gent. Quan es treballa davant d’una pantalla, s’ha d’intentar fer pauses, el més recomanable és tenir només dues hores de pantalla, però això no es pot aplicar avui en dia. És per això que recomanem fer pauses de pocs segons cada vint minuts, no mirant res o cap a un objecte que no sigui la pantalla.

I també cal tenir en compte el mètode de la distància del colze. És a dir, sempre hauríem de mirar el mòbil amb una distància similar a la del nostre colze i si és una tauleta digital, un pam més, i si és l’ordinador, encara un pam més. És una manera senzilla d’explicar-ho i també cal una bona alimentació i fer activitat a l’aire lliure. Cada vegada es fa més activitat a l’interior i menys a l’exterior i és important sortir per a la vista.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li