Agullana homenatja Lídia Noguer

0
922

Entre els actes previstos pel 30 de desembre hi ha una conferència, la inauguració d’un espai i una mostra artística


 

Arran d’uns treballs d’arranjament al cementiri d’Agullana, s’han fet treballs de restauració de la làpida de Lídia Noguer, més coneguda com a Lídia de Cadaqués. Les tasques han permet recordar que aquest proper 30 de desembre es compleixen 75 anys de la seva mort. Motiu pel qual s’han organitzat actes al voltant de la seva figura.

Els actes començaran a una sala annexa als jardins posteriors de l’Asil Gomis Interpretació de la «Serenata a Lídia de Cadaqués» de Xavier Montsalvatge per a flauta i piano a càrrec d’Adriana Montortano (flauta) i Jordi Cañon (piano). Seguidament hi haurà una Actuació de dansa contemporània amb la companyia «El Paller», i una lectura de textos de Salvador Dalí i Federico García Lorca sobre la Lídia Noguer.

Els actes seguiran a la Sala Lídia Noguer, un espai situat a l’ala oriental de l’edifici i que s’inaugurarà el mateix dia amb la Conferència «Es parlarà molt de mi, que jo ja ho sé: Lídia Noguer 75 anys després», a càrrec de Cristina Massanés.

Aquesta és la sala que s’inaugurarà.

LA MOSTRA. La celebració continuarà amb un recorregut fins l’edifici de l’Ajuntament i Obertura de l’exposició «Lídia, que fou i no fou La Ben Plantada» a la sala de plens municipal. A l’exposició s’hi mostren documents i publicacions sobre la Lídia Noguer i les obres de 39 artistes contemporanis com Alfonso Alzamora, Josep M. Ametlla, Ricard Ansón, Wellen Arvon, Laia Bedós Bonaterra, Carles Bros, entre d’altres. El comissari de la mostra, Enric Tubert, va demanar a cadascun dels artistes que realitzin una aproximació pròpia a partir d’una imatge de la Lídia impresa sobre un paper litogràfic de 50 x 40 cm. La única premissa que tenien era que la paraula Lídia hi havia d’aparèixer. Una mostra que posteriorment es traslladarà a la Societat de Cadaqués.

LA LÀPIDA. Els actes finalitzaran a la tomba de la Lídia Noguer al cementiri municipal d’Agullana amb una lectura d’alguna de les cartes que la protagonista de l’homenatge enviava a Eugeni d’Ors des de l’Asil Gomis.

Precisament darrera la seva làpida hi ha una història ben curiosa, ja que quan Noguer va morir, Eugeni d’Ors va escriure el llibre La veritable història de la Lídia de Cadaqués, un volum que comptava amb il·lustracions de Salvador Dalí. En el text van redactar l’epitafi de la làpida, que finalment es va portar a terme. Però el fet que hi aparegués la paraula «anarquistes» va fer que el bisbe Cartanya en prohibís la col·locació. La làpida va romandre més de 30 a un magatzem d’Agullana fins que Dalí la va reclamar. Als anys 80, una comissió va demanar a Dalí si els hi deixava col·locar la làpida a Agullana. El geni va accedir a la petició, i en una celebració amb un toc surrealista, la làpida va acabar on li pertocava. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li