Agnès Lladó: ‘L’Ajuntament de Figueres farà l’esforç de no apujar els impostos’

0
1071

L’alcaldessa de Figueres és la protagonista de la primera entrevista de l’any. Lladó ha valorat els primers sis mesos d’alcaldia i ha avançat, amb petites pinzellades, com seria el pressupost 2020. Que es veurà afectat per les famoses «factures de calaix», de l’anterior govern. Ha avançat també que l’any 2021 serà important pels equipaments esportius i que s’està treballant en l’aparcament


Finalment, l’equip de govern s’ha menjat els torrons…que alguns veien impossible.
Estic convençuda que ens menjarem els torrons i tot el que faci falta. El convenciment dels motius que ens van portar a fer aquest equip de govern són ferms i seriosos. Tenim un projecte clar i la cohesió és molt bona, ho repetiria amb els ulls clucs. No tenia cap dubte que ens menjaríem els torrons, eren els desitjos d’uns altres que no ho féssim.

Com valora aquest primer mig any d’alcaldessa?
La valoració és positiva perquè hem aconseguit tenir un govern cohesionat, que té clar el que vol i amb un projecte seriós. Ens hem posat al dia en només sis mesos, l’Ajuntament que ens vam trobar no era el desitjat ni molt menys… ni d’estructura ni amb decisions polítiques preses, o no preses. Moltes de les conseqüències de com està la ciutat és pel fet de no prendre decisions, cosa que un polític no es pot permetre mai. Fer política és arriscar i el lideratge és important i crec que això ho hem aconseguit. Hem introduït canvis i avui, que estem a 7 de gener, podem dir que fa dos dies va haver-hi un canvi important i que fa veure que les festes al carrer han de ser populars i les ha de poder gaudir tothom. No podem ser ingenus, però. La situació de Figueres és la que és, i millorarà perquè aquest 2020 hi haurà bones notícies. Això vol dir que hi ha molta feina a fer. Falta molta pedagogia en el canvi de relat de la ciutat, si volem tornar a recuperar la capitalitat no podem estar posant-nos pals a les rodes.

Quin és ara el relat?
És un relat de decadència i de deixadesa. Com si a Figueres estigués tot perdut i és així per la conjuntura. Això no és veritat, utilitzaré una frase dels avis i és allò de «la misèria no la dona Déu». Figueres no està en aquesta situació perquè hi ha una situació conjuntural, està com està perquè hi ha hagut una sèrie de decisions polítiques que ens han empès cap aquí, ha sigut una ciutat que no ha evolucionat i que s’ha quedat ancorada als anys vuitanta, amb unes polítiques molt clientelars i molt de cara a uns pocs. Que no ha sabut assumir que és una ciutat que en deu anys ha crescut amb més de 12.000 habitants, per tant, també ha de créixer en serveis i en pedagogia d’inclusió, sobretot d’inclusió social. El relat que hem de fer ha de ser d’una ciutat que s’entén a ella a mateixa, que lidera, que compta amb els altres municipis de la comarca i que té moltes potencialitats. Tenim una situació territorial privilegiada, a la zona de l’Empordà, molt propera a la frontera i que això comporta molts aventatges. També cal canviar aquest relat, podem guanyar-hi moltíssim.

Precisament fa pocs dies es va fer una trobada d’alcaldesses i alcaldes empordanesos per promoure la promoció econòmica. Què se’n va treure?
Vam fer obrir els ulls en el sentit que si treballem com a territori i no com a cèl·lules unipersonals, hi guanyarem tots. Es va parlar d’obrir nous eixos econòmics com ara la vinculació amb la Garrotxa, que té un pol industrial molt important. A Figueres hem dit que ens volem especialitzar en formació logística i la Garrotxa hi està molt interessada. Si realment Figueres vol recuperar la capitalitat, ho ha de fer de manera generosa i no imposant perquè és la més gran, sinó treballant de manera coordinada. I això és el que hem plantejat, sobretot amb Vilafant, que compartim tota la zona nord-oest. La necessitem actualitzada i ho hem de treballar conjuntament, que fins ara no s’ha fet. I no s’ha fet perquè Figueres no ho ha volgut fer. Quan aquest equip va anar al Departament de Territori, el primer que ens van dir va ser que Vilafant estava disposada a començar a treballar plegats i Figueres no responia. Per tant, el que cal fer és recuperar la complicitat amb els municipis i les institucions.

Quan van aterrar a l’Ajuntament es van trobar amb les factures al calaix i diverses sorpreses. Què és el que va cridar-li més l’atenció?
Aquesta deixadesa… per exemple quan tens un pressupost de 120.000 euros en comunicació i te n’acabes gastant el doble només en sis mesos. La pregunta és: on van anar els diners?

I què passa amb aquests diners que no se sap ben bé d’on surten?
Una administració pública no pot deixar de pagar les factures que arriben si realment es verifica que la feina s’ha fet, estaríem cometent un delicte d’enriquiment injust. Per tant, hem sigut responsables, però és cert que això comportarà reptes importants al pressupost 2020. Estem fent front a uns diners que no tenim, 720.000 euros. Les factures es van investigar i es va constar que la feina s’havia fet i es van pagar. El que no té sentit és la planificació que es va dur a terme en el pressupost 2019 i creiem que no és casual que fossin sis mesos que, a més a més, era període electoral.

Repercutirà directament al pressupost d’aquest any?
El pressupost del 2020 serà de supervivència, per dir-ho així, i el que vol és cobrir les necessitats que té la ciutat amb una contenció de la despesa important. L’administració pública, amb responsabilitat, ha de gestionar els diners de manera eficient i això vol dir ser capaç de fer un control de la despesa per evitar despeses supèrflues. I amb relació al pressupost 2020, l’Ajuntament farà l’esforç, conscient de la situació de la ciutat, de no apujar els impostos.

Una de les primeres notícies de l’any ha sigut la rebaixa de tarifes de la zona blava i verda, però falten places. Quina solució hi ha?
Que manquen places és evident, tots els grups que som al govern ho havíem manifestat. La rebaixa ha estat possible, però hem de tenir clar que això comporta un esforç pressupostari, tot i que entenem que era necessari per afavorir la rotació. No tan sols hem abaratit la zona blava i verda, sinó que els hem dotat de 15 minuts gratuïts. I sobre les places, ara al febrer s’obrirà el nou aparcament del carrer del Far, que s’ha endarrerit perquè s’havia de condicionar per fer-lo segur. És un aparcament de 380 places, però també estem estudiant altres espais aprofitant els buits per poder-hi ubicar aparcaments dissuasius. No hem de perdre de vista, però, que ho hem d’aprofitar perquè la ciutat no tingui cada vegada més vehicles, el que hem de fer és reduir l’ús del vehicle privat sense acabar creant un caos. M’avanço, perquè algú em podria dir: «Si voleu reduir els vehicles, per què obriu el carrer Sant Pau?». Doncs l’obrim perquè és una via de sortida important, Figueres té una situació de carrers concreta que no la podem canviar i el carrer Sant Pau és una via per evacuar el centre.

ÀNGEL REYNAL

Una altra notícia va ser la recuperació del cinema Las Vegas. Hi ha la mateixa vinculació municipal?
Cal deixar clares dues coses: ens vam reunir amb el senyor Ventura Pons en dues ocasions i ens va traslladar la seva situació i des d’alcaldia el que hem intentat és que aquest equipament no tanqui. Teníem diferents contactes i, finalment, va acabar sortint aquesta oportunitat. La vinculació de l’Ajuntament és la del conveni que ja havia signat aquests 350.000 euros i ve a dir que la garantia d’aquests diners és perquè no es deixés de fer l’activitat. Va ser una eina per poder negociar i l’activitat roman oberta. Aquesta vinculació, que no vol dir posar-hi més diners, deixa clar que si s’hagués tancat els hauríem reclamat.

Se sap si les treballadores han cobrat el que se’ls devia?
Pel que sé la situació va quedar liquidada, però no ho puc assegurar.

Al mateix carrer hi ha un altre equipament important, la Sala Edison, què ens en pot dir?
Hem mantingut reunions amb el propietari i estem pendents que es pugui remetre el projecte a l’Ajuntament i començar-ne a parlar. És una via que s’ha d’explorar, és un edifici emblemàtic però també és evident que és de titularitat privada i el que hem de fer és efectuar una negociació que sigui un win-win per ambdues parts.

La notícia que no deixa de repetir-se és la manca d’espais esportius i la saturació d’aquests. Com avança l’esperat pavelló nou?
Estem licitant les obres en aquests moments, hi haurà una partida molt important. Serà una de les grans partides d’inversions del pressupost 2020. I el pavelló ha d’estar acabat el 2021 perquè hi ha un conveni plurianual aprovat pel ple i s’ha de complir. Per tant, el 2021 tindrem el tercer pavelló a Figueres. Som conscients que no es resoldran tots els problemes que tenim d’infraestructures esportives.

Diu que tindrem un 2020 de bones notícies. En què es basa?
Serà un 2020 de bones notícies perquè s’està treballant bé en promoció, inversió i generació de llocs de treball. El fet de posiciar-nos com a referent de les inversions farà que hi hagi bones notícies en aquest camp.

D’altra banda, tenen entre mans una ordenança pels 200 pisos ocupats que té la ciutat. Com ha de ser?
És un tema complicat perquè hi ha diferents vessants: tenim l’ocupació de pisos per màfies que cal tractar des d’un punt de vista de seguretat i policial. Però tenim l’ocupació de pisos, que és la menor, en l’àmbit de persones que no tenen accés a un habitatge digne. S’han de tractar de manera diferent i tenim grans tenidors, els bancs, que tenen multituds d’edificis tancats i hem de garantir que o bé entrin en una borsa de lloguer social per fer front a aquestes situacions de pobresa o bé que mantinguin una seguretat important i no es permeti que estiguin ocupats. Aquí entra la novetat en les ordenances fiscals del 50% de recàrrec en l’IBI dels gran tenidors que tinguin els pisos en desús. Un dels temes importants del pressupost, a l’hora de les prioritats, serà l’increment del capítol de personal municipal. Quan parlem que la ciutat no estava posada al dia, diem que l’Ajuntament tampoc no ho estava… quan no equipares la Guàrdia Urbana com es mereix, necessites dotar-lo de l’estructura necessària, entre molts altres.

Primer Nadal passat, hi ha hagut molts canvis. Com creu que va anar la cavalcada?
Estic molt contenta, crec que la regidora Ester Marcos ha fet una feina excepcional. Va ser una cavalcada que va poder gaudir tothom, crec que hi ha imatges que ho demostren, no només de la Rambla plena, sinó de la gent amb diversitat funcional i amb una sensibilitat especial que van tenir l’àrea de baixa intensitat. Em va meravellar veure la gent gran traient la seva cadira de l’Asil Vilallonga per veure la desfilada… com en tot, però, hi ha coses per millorar i n’hem pres bona nota, ha sigut un canvi important i visible. I més enllà de les crítiques d’alguns, que vull dir-ho, perquè hi ha hagut crítiques fora de lloc i fora de to i que desprenen un gran desconeixement de tot. L’Ajuntament ha repartit 28.000 fulletons anunciant el recorregut i fins i tot donant instruccions clares del trajecte i itineraris. I en aquest sentit és on també ha d’entrar el nou relat de la ciutat, soc una gran defensora de la crítica constructiva perquè és el que ens fa millorar i avançar. Però la crítica destructiva no deixa de ser això: destruir per destruir i sempre són els mateixos.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li