Agnès Fàbregas: “El col·lectiu jove no és el futur, el col·lectiu jove és el present”

0
917

És la coordinadora territorial de Joventut a Girona des del 2016. En la seva etapa ha desenvolupat diferents projectes que desgrana a la següent entrevista, alguns de pioners. També destaca quines són les necessitats que té, avui dia, la joventut de casa nostra i quina és la situació que està vivint. D’altra banda, detalla projectes per treballar l’abandonament escolar, entre altres


 

Com definiria aquest any que hem passat i part del que estem passant per la població jove?
Aquest any que no s’han pogut fer massa activitats ha sigut complicat per tothom, però potser per la població jove ha sigut un pèl més complicat. Malauradament ja veníem d’una situació laboral i d’habitatge pels joves que era precària, a banda de la crisi sanitària, i el que ha fet aquesta crisi sanitària ha sigut agreujar el que són les dificultats i les problemàtiques joves. Sobretot pel que fa al mercat laboral i la precarietat i l’accés a l’habitatge. A banda que també, malauradament, dins la població jove hi ha un alt índex de malalties de salut mental i un alt índex de suïcidi. Això, parlant de temes laborals i d’habitatge, ha fet que augmenti el malestar de la salut mental dels joves.

Ens havíem plantejat poc que la salut mental també afectava el col·lectiu jove, és així?
Correcte, és molt trist dir-ho, però quan reconeixem que tenim un problema és quan podem començar a actuar. L’índex de suïcidis al col·lectiu jove és un dels més alts que hi ha i és una llàstima que se’n parli poc.

Fa la sensació que d’ençà que va començar la pandèmia, la culpa de tot era dels i les joves.
Aquest és un altre fet, han sigut uns dels grans damnificats i no només perquè s’ha agreujat les desigualtats que ja els afectaven, sinó perquè tots els mals del món eren culpa dels joves. Que si no porten bé la mascareta, etc… Quan penso que no és veritat.

Quines diria que són les necessitats que té la joventut, avui en dia?
Necessitats en tenen moltes i de diferents àmbits, aquesta és la gràcia de la transversalitat de les polítiques de joventut, quan els joves tenen necessitats o mancances, s’aborda molt perquè passa des de la formació, l’ocupació, el dret a l’habitatge… Per això m’agrada parlar de la transversalitat. És una mica repetitiu, però realment els joves el que necessiten és reforçar temes com la formació i l’ocupació. Estem treballant amb diferents tinences d’habitatges, per tal que des de la Masoveria Urbana i altres accions, es pugui facilitar l’accés a l’habitatge.

Quines polítiques juvenils ha pogut tirar endavant com a coordinadora?
Hem aprofitat el confinament i pel que fa a polítiques i necessitats, ara ens trobem en l’elaboració del nou Pla de Joventut de Catalunya, que fem conjuntament amb el jovent i el Consell Nacional de la Joventut. Així tindrem una diagnosi més clara de les necessitats i mancances que tenen els joves, de moment anem sobre les bases de l’antic pla, que està un xic caduc. Però el que sí necessiten els joves és millorar la seva situació laboral, millorar el dret que tenen a l’habitatge i millorar tot el que són mesures relacionades amb la salut mental.

Aquí al territori hi ha accions més concretes?
De fet, d’aquí al territori en surt la demanda de la taula de salut jove, que està formada per professionals de joventut de les diferents comarques. Fa uns quinze dies ens vam reunir perquè, a les comarques gironines, s’ha detectat que les situacions que estem vivint han fet augmentar la violència, no de gènere, però sí violència en general, han tornat les drogodependències i els temes de salut mental estan a l’ordre del dia. Vam reunir la taula i ens hem posat a treballar en accions per revertir les situacions que es troben en el seu dia a dia els professionals de joventut.

La situació d’incertesa i la manca de feina afecta directament el col·lectiu, no?
Qualsevol jove el que vol és desenvolupar el seu projecte de vida, lliurement i essent el que realment vulgui o pugui ser. Si la situació que tenim ja és complicada per les persones adultes, pels joves encara ho és més.

A l’Alt Empordà els índexs d’abandonament escolar són elevats, com s’hi està treballant?
El que hem fet, a través del programa Garantia Juvenil, és crear el programa Referents d’Ocupació Juvenil. I aquest programa se’ns ha premiat, ja que és una figura exclusiva d’aquí, la resta de territoris que participen en el programa Garantia Juvenil no el tenen, i és per això que vam rebre un premi d’àmbit europeu. Aquestes persones són professionals que es dediquen a fer la seva tasca dins dels instituts; a través d’un projecte en col·laboració amb el departament d’Educació hem detectat quins són els instituts de la comarca, en el cas de l’Alt Empordà, i de la demarcació, on hi ha més abandonament escolar. El que fan les figures referents d’ocupació juvenil és treballar en coordinació amb el claustre de mestres dels instituts, per prevenir l’abandonament i ajudar als joves a marcar un itinerari, tant pel món laboral com per qualsevol altre tipus de formació professional. I sí, el que caldria a aquesta comarca és ampliar la gamma de la formació professional.

Se’n fa prou aposta, des dels ajuntaments i el Consell Comarcal?
La veritat és que és fàcil treballar amb els ajuntaments de la comarca i amb el Consell Comarcal perquè anem tots a l’una i són els primers que fan atenció directa, ja que són qui veuen i parlen amb els joves, i a ells els és més fàcil detectar aquestes mancances. Els ajuntaments més grans sí que tenen més o menys recursos, però l’Alt Empordà és una comarca amb 68 municipis pràcticament tots ells són petits, per això és fàcil treballar de manera conjunta per intentar que cada ajuntament pugui fer les polítiques de joventut.

Com s’ha d’entendre els diferents òrgans del Departament de Joventut?
Joventut són moltes branques, sí que un dels pals de paller és la Xarxa Nacional de Joventut; a la demarcació de Girona tenim les vuit oficines joves, una per comarca, i és la porta d’entrada als joves. El que ens interessa és que el jovent tingui detectada la seva oficina jove i quan tingui una necessitat o mancança, sigui quina sigui, vagi a l’oficina jove i nosaltres com a administració, ja ens espavilarem a derivar-ho o a intentar trobar la solució. Llavors, una altra de les banderes és la subvenció que tenim per ajuntaments i consells comarcals perquè puguin desenvolupar polítiques de joventut, però també tenim diferents programes propis de la Xarxa i la cartera de serveis, com ara programes de salut, formació, ocupació, de cultura… Aquí a Girona som pioners amb diversos projectes propis per fomentar al jove, no només com a consumidor de cultura, sinó com a productor. Col·laborem amb el Festival Inund’art per donar aquesta primera oportunitat en el món de la cultura, de l’exposició… i el que intentem és facilitar les primeres exposicions i a partir d’aquí, neix una altra col·laboració amb les illes Balears i amb la Catalunya Nord, per poder anar a treballar i exposar allà. No ens podem oblidar que dins de Joventut també és important l’oci, i de nosaltres depèn la Xarxa Nacional d’Albergs de Catalunya. A través de programes destinats a famílies i joves, diem que viatjar és un dret i tothom ha de tenir-lo. Tenim una xarxa d’albergs en molt bones condicions, a preus assequibles, i així tothom pot fer turisme de qualitat.

El jovent sap que té aquestes eines?
Falta comunicar, però sí que se sap. Com també se sap el tema del Carnet Jove amb tots els avantatges que suposa. Sí que ho saben i hi arriben, potser el que caldria comunicar una mica més és tot el que va relacionat amb els albergs i les possibilitats que tenen..

Hi ha altres projectes al tinter?
Ho estem tancant. Quan ningú parlava de violències masclistes, aquí a la demarcació vam crear un Punt d’Estratègia Lila per donar resposta als professionals que es trobaven amb casos relacionats als seus municipis i l’estem tancant. Ara el que estem intentant és crear una xarxa per treballar tot el que té relació amb la interculturalitat i interseccionalitat, tal com dèiem que de salut mental se’n parla poc, de la interculturalitat i la interseccionalitat: se’n parla molt poc. Són temes delicats perquè a vegades detectes que al teu municipi has de treballar-ho, però és un meló que costa d’obrir perquè no tothom està preparat per parlar de racisme, de joves vulnerables o de desigualtats de classe. I molts professionals tenen ganes de fer coses, però no hi ha suficients eines, i com que ara hem tancat el projecte d’Estratègia Lila, estem a les beceroles de crear aquesta xarxa de professionals.

Foto: Àngel Reynal

Ens pensàvem que la joventut ja no era racista o masclista, però sí.
Quan vam fer la diagnosi, nosaltres, la societat i sobretot els adults, amb aquesta mirada adultcentrista que a vegades hauríem de deixar aparcada, crèiem no sé per què, que els joves ja no eren masclistes, que ja no hi havia violència masclista, i el que ens vam trobar amb aquest estudi és que els joves tenen molt clar què és la violència física i tenen molt clar que no es pot agredir a la parella, però no en saben res de micromasclismes ni de la violència psicològica.

Trencant amb la visió adulta, què n’hem d’aprendre de la joventut?
Ostres, moltes coses! Penso que els infravalorem moltíssim, és la frase aquella tòpica de «els joves no participen», no és cert, els joves quan tenen una causa i creuen en alguna cosa, hi són. Aquest darrer any ho han demostrat sobrades vegades, són els primers a manifestar-se i de moure cel i terra per aconseguir el seu ideal o objectiu. Però què passa? Tornem a la mirada adultcentrista, que potser nosaltres volem que els joves participin i hi siguin a una cosa que, a nosaltres com adults ens interessa, però no a ells com a joves. Des de les administracions s’hauria de fer, i hi estem treballant, en l’acompanyament i en donar-los eines i facilitats.

Trenca’m el tòpic que el jovent només vol TikTok i PlayStation.
No és veritat, el jovent s’interessa per moltes altres coses! Evidentment pel TikTok i la PlayStation també, però les persones adultes també tenim el nostre oci…

S’interessen per moltes, moltes coses, més de les que ens pensem. Tot el que fa al moviment del canvi climàtic i els Fridays For Future ve del jovent, els moviments per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries ve dels joves, i som després els adults que ens sumem al carro. M’agradaria trencar amb aquell tòpic que diu que el col·lectiu jove és el futur. No, el col·lectiu jove és el present. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li