Agna Egea: ‘L’esport m’ha ensenyat a ser altruista i gaudir de la vida’

0
984

El Mencions Esportives de Vilafant d’enguany comptarà amb la presència d’Agna Egea, una ganxona de 28 anys a qui li van diagnosticar esclerosi múltiple quan en tenia 16. A través de l’esport, planta cara a la malaltia


 

Satisfeta per la cita que l’espera a Vilafant?
M’alegra molt que des de l’Ajuntament de Vilafant vulguin que col·labori en aquest acte, això vol dir que valoren l’esforç d’una persona afectada per una malaltia i els valors que puc transmetre relacionats amb l’esport.

Quan comença aquest vincle entre l’esport i l’Agna Egea?
He fet esport des de petita, però després de detectar-me la malaltia, quan ja em vaig començar a trobar millor, vaig voler reconduir un altre cop la meva vida. Aleshores no es recomanava a un pacient d’esclerosi múltiple que practiqués esport, però jo sempre he estat una persona molt activa i vaig creure que m’aniria bé. Vaig començar amb l’atletisme, participant en curses populars. Tot això m’omplia molt i m’aportava coses positives, sigui des del punt de vista de la malaltia com del vessant esportiu. Des de llavors no he parat.

Això l’ha portat a participar en la Trailwalker, per exemple.
Exacte. A mi l’esport m’ha ajudat molt, no només a causa de la malaltia sinó també per temes personals, i un dia vaig decidir participar en reptes més heavies com una mitja marató, primer, o la Trailwalker més tard. Aquesta prova va ser un punt d’inflexió, vaig conèixer l’àmbit professional de l’esport i també la gran solidaritat que hi ha en aquestes causes, i tot això em va ajudar molt: com a repte personal i esportiu, però també per impulsar iniciatives com el blog La EM no me para.

Com porta això de convertir-se en un referent?
Ha estat un canvi molt ràpid, d’un dia per l’altre. Veus que el que dius importa a molta gent, que això pot fer canviar molts hàbits o costums. Implica un gran valor i una gran responsabilitat, em continua xocant, si soc sincera.

Què li ha ensenyat l’esport durant aquest temps?
A ser altruista i viure i gaudir la vida. Un moment especial va ser l’arribada de la Trailwalker, va ser al·lucinant. I també em quedo amb la pujada a l’Aneto, el temps no acompanyava i quan vaig arribar a dalt va ser genial.

I quins són els seus propers reptes marcats al calendari?
Aquest any participo a l’Orbea Monegros _una marató en BTT que es farà el 28 d’abril_ i segurament el juny participaré en el meu primer triatló. Més enllà d’això, l’any vinent voldria disputar la Titan Desert, però això ja dependrà d’altres factors més enllà dels esportius, com ara els patrocinis o l’equip.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li