Adolfo Borgoñó: “La Federació, que hauria de ser dels clubs, s’ha allunyat dels clubs: no ens representa en absolut”

0
1100

S’albiren canvis en la gestió de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Si més no, això és el que pretén una plataforma de nova creació, ‘Per una FCF dels clubs’, que compta ja amb un ampli suport d’entitats esportives i amb la figura del president de la Unió Esportiva Castelldefels, Adolfo Borgoñó, com a portaveu


 

Com neix la Plataforma per una FCF dels Clubs?
És una idea que va sorgir d’un nucli de clubs, sobretot de categoria nacional, perquè érem els que durant els mesos més durs, a la tardor i a l’hivern, vam haver de seguir competint. Clubs de Tercera Divisió i fins i tot Segona Divisió B hem hagut de jugar en situacions molt complicades, independentment de si ho volíem fer o no: sense taquillatge, sense públic, amb unes mesures de control molt estrictes… Se’ns exigia un tracte pràcticament professional quan aquestes categories són semiprofessionals. Això ha estat ruïnós i ha comportat molt de risc en l’àmbit sanitari, però també econòmic. No obstant això, el fet d’haver de competir ha permès que la gent d’aquests clubs ens hàgim seguit veient en els partits, i més enllà de la nostra situació particular també hem pogut seguir l’espectacle a la Federació de com estaven tallant caps de la gent que dissentia de les decisions que s’estaven prenent. Hem constatat la sensació que el que és la cúpula directiva de la Federació, sobretot, només estan preocupats pels seus sous, sense escoltar en cap cas els clubs. Al cap i a la fi, és una suma de diversos aspectes que evidencien que la Federació, que hauria de ser dels clubs, s’ha allunyat dels clubs: no ens representa en absolut ni per la manera de fer ni per l’ajuda inexistent que presta.

Ha estat una gestió egoista, doncs?
Absolutament. Una gestió egoista, amb una falta d’empatia increïble i amb un desconeixement total de la realitat que estaven vivint els clubs.

Aquesta gestió de la Federació genera la mobilització, per tant.
Sí. Ens agrupem i surten dues alternatives, nosaltres i l’Associació de Clubs de Futbol Aficionat de Catalunya (ACFAC), presidida per Javi Salamero. Nosaltres no som una associació, no tenim entitat jurídica, simplement som una sèrie de clubs que compartim unes inquietuds i hem decidit crear una plataforma, que no deixa de ser un vehicle per intentar portar una sèrie de punts a l’Assemblea General Ordinària —que es farà el pròxim 30 de juny a Blanes—, uns punts que afecten tant a la part econòmica, especialment a la part retributiva tant del president —Joan Soteras— com del director general —José M. Calle—, com a aspectes competicionals, perquè nosaltres no estem d’acord amb el tipus de competició que se’ns ha obligat a emprendre aquesta temporada, i a més amb efectes classificatoris. Volem portar aquestes preguntes, i que es votin de manera secreta, a l’Assemblea General.

Fa èmfasi en la votació secreta.
Sí. És molt important que el vot sigui secret, perquè en aquests moments la Federació és un ens amb una falta de democràcia flagrant. Nosaltres ja hem aportat més de 400 signatures de suport, i és una vergonya veure com estan intentant anul·lar, d’una manera totalment irregular, unes signatures que clarament són vàlides. Sabem que el dia de l’Assemblea intentaran coaccionar a tots els clubs que puguin. El mateix president Soteras ho ha dit, ell mateix ha subratllat que no hi haurà vot secret, per exemple.

Existeix una contracampanya?
Sí, per descomptat. Intentaran que no hi hagi vot secret i mobilitzaran als clubs, des de la Junta s’està pressionant d’una manera increïble per intentar, en primer lloc, que no hi hagi signatures durant la recollida, i d’altra banda i de cara a l’Assemblea, perquè votin a favor de les propostes de la Federació i no dels punts que nosaltres hem proposat.

A les comarques gironines la situació és la mateixa?
A Girona el clima que hi ha cap als clubs que dissenteixen de la postura oficial és asfixiant. A través del vicepresident de la Federació, en Jordi Bonet, i del seu subdelegat, la pressió que es fa a qualsevol club que aixeca la mà i diu que està en contra és brutal. Ahir —en referència a dimarts passat, dia 22 de juny— vaig ser a Girona veient-me amb alguns clubs, i realment la pressió que pateixen per part de l’estament federatiu és intolerable. Estan coaccionats.

S’esperava aquesta reacció que diu dels alts estaments de la FCF?
Tenen por. Hi ha 1.200 clubs censats a la Federació Catalana de Futbol. Nosaltres, entre les dues alternatives, hem presentat més de 400 signatures. Hem de tenir en compte que hem arribat a parlar amb unes 500 o 550 entitats, això significa que d’aquesta xifra més de 400 ens han donat la seva signatura, mentre que una cinquantena de clubs ens han comunicat que tenen por, que no ens donen la signatura, però que ens donaran suport a l’Assemblea. És a dir, de clubs que no ens han donat suport perquè creuen que la Federació ho està fent bé no n’hi ha, i els únics que els hi donaran suport són aquells que, entre cometes, hagin estat coaccionats —un fet especialment flagrant en el futbol sala i a la província de Girona, com ja he subratllat— o perquè els hi hauran promès algunes coses.

Esperàveu el suport rebut?
No, sincerament. Al final es tendeix a pensar que allò que per a tu és molt evident ho és per a tothom, has de fer un esforç per posar-te a la pell de l’altre i veure que la situació no és tan greu. Però realment ens hem quedat sorpresos de veure que aquesta sensació d’abandonament, aquesta sensació que la gent que està pilotant la Federació només es preocupa per allò seu i que ha passat en un segon pla la gestió dels clubs, és molt gran. En el tema de la pandèmia, la gestió ha estat un autèntic infern, i no ha importat en absolut la dimensió dels clubs: tota aquesta gent no té ni idea del que ha significat la pandèmia per als clubs, ja no només en àmbit econòmic, sinó també operatiu, perquè no saben com hem hagut d’obrir per fer els cribratges; quants diners ens hem gastat amb mampares, sistemes de control, gel hidroalcohòlic… Ara ho intenten arreglar amb unes subvencions que, al cap i a la fi, són de mentida, perquè ja estaven pressupostades, però ho venen com si fos un Bienvenido, Mr. Marshall. A més, ho paguen al final de la temporada: que es pensen que els clubs tenim les despeses al final? Tot plegat és absolutament kafkià.

Per tot el que diu, l’estat de salut del futbol català és crític, doncs?
Sí, el futbol català està a la UCI. En aquests moments, dins de la Federació hi ha instal·lat un clientelisme i un nepotisme molt gran. Aquesta corrupció de baixa intensitat, però de dia a dia, està absolutament enquistada, i això significa que tota aquesta gent ha de plegar, perquè si no el futbol català anirà pel pedregar. A part de tot això, la situació econòmica és crítica. Sobre això, cal destacar una cosa: des de la Federació diuen que tots els seus empleats —180— s’han baixat el sou un 15% l’any 2021, però això té un truc, ja que no se l’han baixat realment, perquè l’any 2022 recuperaran els diners. És el diferiment d’un pagament, però ells acabaran cobrant el mateix, i que això passi amb els empleats no em sembla malament, però en els casos del president o del director ho considero una falta de respecte cap als clubs.

De fet, un dels punts que voleu posar damunt la taula és l’anul·lació de la retribució del president la temporada vinent.
Efectivament. És legal que el president cobri, això ho vam aprovar tots els clubs en assemblea, però aquest és un tema que depèn de diversos aspectes. En primer lloc, per a nosaltres hi ha un tema d’exemplaritat: no estem parlant d’una multinacional, sinó d’una federació de futbol en la qual se suposa que, qui hi entra, ha de tenir un component vocacional fort. Repeteixo, està bé que el president cobri, però és que hem de tenir en compte que ell té un director general i un secretari general, que cobren 130.000 i 140.000 euros, respectivament, mentre que ell en cobra 120.000. S’ha d’entendre que si tens un director general la teva feina és merament institucional i de representació, i aquest sou és una puntada de peu a l’estómac dels clubs, perquè ni tan sols ha tingut la decència, que hauria d’haver sortit d’ell, de solidaritzar-se amb ells i rebaixar-se el sou.

La moció de censura és una opció?
És un tema que hem de valorar, però és evident que el caldo de cultiu hi és. L’ACFAC de moment no ha fet passes en aquest sentit, però des de la Plataforma sí que hem recollit al voltant de 200 paperetes per aquest assumpte, i cal recordar que se’n necessiten 180. Però tenint en compte el joc brut que després utilitzen per intentar anul·lar les signatures que aportes, en volem dur 300, de signatures a favor de la moció. La situació és molt surrealista.

Un exemple?
Totes les signatures que nosaltres hem entrat a la Federació han estat compulsades notarialment. Ells han dit que no és vàlida la meva, la del portaveu de la Plataforma, perquè falta la fotocòpia del DNI. Una altra: a tots els clubs que han signat, la Federació els ha enviat un correu dient que la signatura s’havia entrat i que el vostre club està dins dels que diuen que sí. Tot això ho fan per amenaçar els clubs. En definitiva, nosaltres encara no tenim decidit el timing d’aquesta moció, però evidentment és un escenari possible i, fins i tot, probable.

Amb aquest context, la unió entre col·lectius crítics, en aquest cas amb l’ACFAC, és fonamental?
Sí, perquè tenint en compte que l’adversari té tot el poder i totes les palanques, pot utilitzar moltes més eines de les que tenim nosaltres. Al final, si tots anem cadascú pel seu costat no arribarem enlloc, però si sumem esforços, perquè és molt més el que ens uneix del que ens separa, podem arribar a l’Assemblea plegats i defensant una sèrie de punts en comú. Evidentment, en aquest acte estarem organitzats de tal manera que puguin intervenir presidents de diferents vessants.

Es constituirà, la Plataforma?
A nosaltres ens agrada definir-nos com un grup de clubs que treballem pels clubs. El que sí que és cert és que hi ha clubs molt importants, trobem el Cornellà, el Cerdanyola, el Manresa, l’Igualada… De clubs de Tercera Divisió ens han donat el suport el 70%; també hi ha entitats de Segona Divisió B, per exemple, així com pràcticament tots els clubs de Primera Catalana i de les categories inferiors. En aquests moments hi ha un terç del cens de clubs en contra, un terç que s’ha manifestat, perquè els 600 restants encara no sabem què pensen. Amb aquest context, com és possible que no es plantegin que tot això s’hauria de validar a les urnes? És evident que s’enrocaran, perquè com he dit abans només els preocupa el seu propi mitjà de vida i perpetuar tots aquests diners que cobren. Nosaltres, com a Plataforma, el que pretenem i creiem és que hi ha d’haver un canvi de rumb a la Federació, i que això ha de desembocar en un procés electoral, sigui a través d’una convocatòria d’eleccions o d’una moció. I també ens comprometem que del nostre grup, on hi ha 200 clubs i per tant hi ha perfils molt diferents, surti una alternativa per a presentar-se en un procés electoral. En definitiva, el que volem és això, que apareguin alternatives, que es discuteixin i que, després, els clubs puguin triar. El que no ens semblaria responsable seria intentar enderrocar a la Junta actual i després que vingui qui vulgui. S’ha de presentar tothom qui vulgui, que es presentin les alternatives i, sobretot, que els clubs puguin escollir. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li