Adeu a Lluís Fernández, referent a l’hostaleria gironina

0
1317

La setmana passada el món de l’hostaleria empordanès i gironí va perdre un referent pel sector, Lluís Fernández i Soler. Un multitudinari comiat va tenir lloc a l’església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys


 

El dimecres passat, l’església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys va ser l’escenari del comiat de Lluís Fernández i Soler, qui va morir el dimarts 23 de juliol a Maçanet de Cabrenys, d’on era fill. Un multitudinari enterrament replet d’amics, companys i polítics que acompanyaven la família per dir adeu a un dels mestres i professionals del turisme i l’hostaleria de la província de Girona.

Lluís Fernández va deixar dit a Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, que volia que el seu enterrament fos «una festa». Per aquest motiu, els amics van organitzar el seu comiat amb una cantada d’havaneres a l’església, a càrrec d’un grup amb qui ell tenia molta afinitat perquè l’havia acompanyat a moltes celebracions.

HAVANERES. La cantada d’havaneres es va iniciar a l’entrada de l’església, quan un conjunt d’amics de Fernández, vestits de blanc i amb un barret de palla d’estil cubà, rodejaven el taüt tot cantant la música que sonava. Les paraules dels familiars i amics van destacar la seva «generositat» i «passió» per la feina, a la qual va dedicar 60 anys de la seva vida. La cerimònia va acabar amb la música de fons de dues havaneres i un fort aplaudiment en honor a la seva memòria.

60 anys de trajectòria en el món de l’hostaleria. El mes de setembre del 2018, HORA NOVA dedicava dues pàgines a la figura de Lluís Fernández i Soler, amb motiu de la seva trajectòria professional en el món de l’hostaleria durant 60 anys, la qual va iniciar amb només 13 anys a l’Hotel Colón de Barcelona. Va treballar al Motel Empordà i a la cuina de l’Hotel Terraza amb la família Gotanegra, amb qui va iniciar una relació d’amistat que va perdurar fins al seu últim dia. També en aquest establiment va conèixer la seva dona, Anna Maria Punset, amb qui anys més tard van agafar les regnes de l’Hostal Senglar de Maçanet de Cabrenys i el Restaurant la Gacela de la Jonquera.

El 1975, Lluís Fernández i la seva dona decideixen comprar l’Hotel la Goleta de Llançà i el 79 el Restaurant Els Pescadors, els dos establiments que actualment gestionen dos dels seus quatre fills, en Lluís i la Maria Àngels.

Les altres dues filles, la Dolors i la Hilda, es dediquen al món de la sanitat. A una de les entrevistes que el mitjà HORA NOVA va fer a Lluís Fernández, confessava que alguns dels seus plats estrella eren el «suquet d’escórpora» i la «llagosta fregida amb oli d’oliva de l’Empordà».

LA INSTITUCIÓ. Des del 1985 va ser president de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i un dels promotors de l’Escola d’Hostaleria de Vilamalla, a l’Alt Empordà. També va ser un dels fundadors de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona -d’on ara era vicepresident-, i del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona. 

 

Un professional de cap a peus i un gran amic

«General», «Mariscal»… així començaven les nostres converses telefòniques setmanals quan tu agafaves el petit telèfon que tenies per trucar-me o jo m’avançava. Sempre eren converses interessants, i fèiem una valoració de com ens havia anat la setmana o si hi havia alguna novetat a comentar de la Federació, o si necessitava consell d’una persona que sempre tocava de peus a terra.

General, aquelles converses les trobaré a faltar, així com els nostres dinars a Llançà o últimament a Maçanet de Cabrenys, el lloc que vas escollir per acabar els teus dies, perquè era el lloc on va iniciar la teva vida. Curiós, oi? Sembla que tots alguna vegada tornem als nostres orígens, i tu mai els vas abandonar.

Lluís, has deixat un buit a l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà i a la Federació, que serà difícil d’omplir, i tota aquesta família et trobarem molt a faltar. Els teus consells, la teva generositat, les teves paraules clares i sense embuts i els teus he, he, he!, quan reies. Sempre recordarem el que has fet per al món de l’hostaleria de les comarques gironines i de Catalunya, perquè amb el teu ímpetu i estima pel territori vas portar el nom de la Costa Brava arreu. Mai n’estarem prou agraïts, perquè la Costa Brava és el que és gràcies a figures com la teva. Un referent pel nostre sector.

Aquesta família hostalera sempre et recordarem i et portarem amb nosaltres. Descansa en pau, amic meu.

Antoni Escudero Martínez

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li