Ada Parellada: ‘Sovint l’excés de menjar és desorganització, comoditat i la tendència a acaparar’

0
656

Filla, néta i besnéta dels Parellada, una família de restauradors, l’Ada és la xef del restaurant Semproniana de Barcelona. Ha demanat públicament la reforma de la Llei de seguretat alimentària portant croquetes il·legals al Congrés espanyol amb l’altempordanesa Cristina Romero


Ets de Granollers, treballes al teu propi restaurant, el mític Semproniana, i avui ets a Figueres per transmetre un missatge molt important.

He vingut a parlar sobre el malbaratament del menjar i del seu aprofitament, un moviment gairebé activista que tenim entre mans la Mireia Barba i jo. Ens ha agradat molt aquest nou format de «diàleg» del Figueres Talent perquè t’ajuda a reforçar molt el teu argument. Actualment només donem un valor als aliments, i això és el que ens fa malbaratar més: el valor econòmic, és molt barat. No reconeixem el valor de l’esforç en els aliments i per això els desvalorem i els llancem. De boletes de caviar no se’n llancen. Així que en això estic ara, fent molts sermons! (i riu).

Hi ha consciència del malbaratament de menjar a les llars?

No, no hi ha consciència. El 58% del que es llença és a les llars. Però en el petit sistema domèstic és on hem de començar a fer els canvis, encara que siguem víctimes d’un sistema. La primera fase és admetre què llences, la segona veure perquè i què llences i després aplicar les mesures. Moltes vegades l’excés de menjar és desorganització, comoditat i aquesta tendència d’acaparar per “si ve alguna cosa…”

A casa quan llencem un aliment no considerem que fem un mal.

Està integrat en l’economia, com una part inevitable i insignificant. A l’economia d’origen el que no es menja s’utilitza d’adob, no ho veuen com un menjar per un altre, per exemple. L’única manera de tenir consciència és auditar-ho: pesar-ho, ajuntar-ho, veure què estàs llençant. Un s’ha de dir, per què he llençat tres safates de pollastre durant tres setmanes seguides? Per què he anat a l’oferta? Val, doncs el que no hagis utilitzat, congela-ho.

Ets de les partidàries de tenir un bon congelador a casa.

És fonamental, forma part de la solució. Compaginar cuina i vida és d’una complexitat extrema, per tant, anar cada dia a comprar ho veuen impossible. El congelador no ha de ser el lloc on guardes les mòmies, no és el cementiri dels menjars oblidats, és la caixa forta de les joies. Perquè són joies, són aliments i mereixen respecte. Algú els ha conreat, treballat, empaquetat, enviat… i quan ho tens al congelador amb la seva etiqueta, vas dosificant i traient la teva joia.

Cada vegada comprem més brou  envasat i croquetes precuinades. Aquest era un bon exemple de la cuina d’aprofitament, que s’està perdent. 

La indústria alimentària ha agafat el relleu del pinxe de cuina i està suplint estones que la gent no destina a cuinar. Jo crec que les coses precuinades no són “merda”! És una llàstima que la gent no sàpiga fer un simple gaspatxo però és bo que n’hagi augmentat el consum. La indústria ens ha d’ajudar però no pot ser que siguis dependent, que no sàpigues què és una ceba. I això també s’ha de fer a les escoles.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz