Abans que no sigui massa tard

0
1015

Aquest any en fa cent dels fets de la Canadenca, la mítica vaga que es va iniciar en una fàbrica del Poble-Sec de Barcelona, que es va estendre per tot Catalunya i va acabar amb el reconeixement del dret dels assalariats a treballar un màxim de vuit hores i el reconeixement de la capacitat de negociació dels sindicats. Aquella vaga, que era il·legal, va ser durament reprimida, va representar molts acomiadaments i va portar moltes persones a la presó. I a tu, t’ha deixat un dret. Les sufragistes van protestar als carrers, van ocupar seus oficials, van fer resistència passiva i activa, actes tots ells il·legals que pretenien una mesura encara més il·legal. I a tu, companya, et van llegar el dret a votar que les dones no teníem. Nelson Mandela va cometre tota mena d’actes il·legals, va ser acusat de terrorisme, que va pagar amb llargs anys de presó, per pretendre una fita tan radical com que els negres sud-africans tinguessin els mateixos drets que els colons blancs. Aquest delinqüent no només ho va assolir, sinó que va rebre el Premi Nobel de la Pau com a reconeixement a la seva lluita. Fa 30 anys, els joves antimilitaristes es van plantar davant l’obligació de donar dos anys de la seva vida a un exèrcit on no hi havia res a aprendre, reivindicant el pacifisme i emprant com a instrument de denúncia i lluita la insubmissió, la negativa a prestar el servei militar ni el servei social substitutori. Acte il·legal que molts joves van pagar aleshores amb penes de presó i amenaces d’inhabilitació. A tu, company, et van estalviar anar a la mili, van evitar que hi anessin els nostres fills, amb tot el que això comporta a un jove que ha d’aparcar la seva vida durant dos anys. A totes aquestes persones, difícilment els podrem donar les gràcies, tot i que les mereixen infinitament. Van desafiar la legalitat i van pagar el seu desafiament amb penes de presó, tortures, alguns fins i tot la mort. I nosaltres hem pogut gaudir els seus assoliments.

Que la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, els Jordis, en Rull, en Turull, en Forn, en Romeva, en Junqueras siguin avui a la presó, que el president Puigdemont, en Comín, en Puig, la Meritxell Serret, la Clara Ponsatí, l’Anna Gabriel i la Marta Rovira siguin a l’exili, formarà part un dia de la història de la llibertat d’aquest país, i explicarem que vam continuar una lluita perquè els van castigar durament per posar unes urnes per votar. Explicarem que la premsa d’arreu del món explicava l’escàndol d’una sentència que no era justícia, que era venjança. Que van castigar bones persones que no havien comès cap delicte a penes més greus que violadors o torturadors convictes. Explicarem que hi va haver persones perseguides i empresonades per haver cantat, per haver-se manifestat, senzillament per exercir el dret de manifestar-se. No deixem que els reivindiqui la història, els hem de reivindicar i alliberar avui. Nosaltres som part d’aquesta història i junts n’hem de fer el nostre futur. Futur de dignitat i llibertat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li