A tu, que gestionaràs la cultura de la teva vila

0
1041

Amb majoria absoluta i amb la feina feta o intentant arribar a pactes amb altres partits, els 68 futurs consistoris s’estan cuinant aquestes hores. Si les polítiques culturals acostumen a quedar en un segon terme en campanya electoral i també en els pactes de coalició dels futurs consistoris, no podem oblidar que cal fer memòria als càrrecs electes que la cultura és vital i que no es pot deixar la regidoria de cultura i l’acció de govern que se’n farà en un segon pla. És per això que m’atreveixo a posar negre sobre blanc quines haurien de ser les línies de treball que cal incloure en un acord de govern per fer-se responsable de l’àrea de Cultura o els compromisos que hauria d’agafar la persona responsable política que es fes càrrec d’aquesta àrea.

En tot municipi cal, en primer lloc, cal elaborar un pla municipal de cultura. Aquest pla, entenc que ha de ser flexible però alhora ha de servir perquè tota la política cultural de l’Ajuntament en qüestió obeeixi a un projecte comú i coordinat i, en el mateix sentit, es fa necessari, alhora, apostar per un sistema de programació coordinat entre tots els actors culturals de la població i el mateix Ajuntament. En aquest sentit, una bona iniciativa és crear també de forma paral·lela al pla municipal de cultura un pla d’equipaments culturals fet que ens portarà a fer una bona gestió d’ús, de preservació i potenciació dels espais que es disposen i poder projectar i posar en funcionament de nous. No podem oblidar que cal tenir clar que un factor clau per a l’eficiència és la gestió directa dels equipaments i cal treballar per evitar externalitzacions dels serveis, i si es fa, que la proposta econòmica tingui molt menys pes a l’hora de guanyar el concurs.

El patrimoni i la cultura són essencials per poder fer front a uns dels reptes que afronten la majoria de poblacions de la comarca la cohesió social (sobretot les més grans, com Figueres, Roses, Castelló, la Jonquera…), per això cal orientar el sector cultural cap a una perspectiva social. Cal, doncs, establir i impulsar aliances culturals tant a les escoles com entitats socials, fer-la arribar a tots els àmbits de la població, totes les edats i tots els barris, sobretot per garantir l’accés als col·lectius en risc d’exclusió social i tant o més important la seva participació directa no sols com a consumidors, sinó també com a creadors. La cultura cal que sigui una de les bases dels programes socials d’aquests 4 anys (avui em centro més en la importància social següent, per aquells més pràctics ens centrarem en la rellevància econòmica del sector). Per fer-ho i perquè tot programa cultural sigui capaç de ser transformador socialment donaré la referència als responsables culturals polítics d’una guia: el decàleg Mutare de la Fundació Carulla. Aquesta institució va impulsar el maig passat la creació d’aquest decàleg, en el qual es descriuen deu condicions essencials per convertir una iniciativa cultural en una proposta «socialment transformadora». En primer lloc, ens diu el decàleg que la cultura ha de tenir un compromís amb els reptes socials, ja que la cultura també ha de ser entesa com a eina per fer realitat el desig de canvi, avançant-se i donant resposta a les necessitats socials. I ho ha de fer mobilitzant i cridant a l’acció, generant impacte social i emocional. En segon lloc, la cultura ha de ser per a totes les persones, i per tant segons el catàleg, ha de crear oportunitats perquè totes les persones puguin viure i apropiar-se de la cultura, des del compromís amb els drets socials i la justícia. En tercer lloc, d’aportació d’innovació artística i social per poder realitzar una construcció de noves mirades que ens fan créixer com a persones i com a societat, amb una clara vinculació amb la dimensió ètica dels valors. En quart lloc, la persona, protagonista activa. Cal situar la persona al centre, apoderant-la perquè pugui desenvolupar una mirada crítica i perquè sigui agent clau del canvi social. En cinquè lloc, cal connectar des de l’emoció i la il·lusió pel canvi. Per fer-ho cal, doncs, escoltar activament i actuar des de l’emoció per connectar amb les persones i reballar en el reconeixement de l’altre, generant sentit a partir de l’autenticitat. En sisè lloc (i per mi essencial, i això poder no agrada algun polític), ha de tenir sentit crític i ha de ser capaç de despertar el sentit crític de la societat i produint canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions, en l’activació de recursos latents… En setè lloc, se situen als infants i joves creadors com a connectors del sistema educatiu amb la comunitat i el patrimoni cultural per aconseguir motivació per les arts i per crear experiències vibrants d’aprenentatge i de creació cultural amb significat. En vuitè lloc, ens cal implicació i cocreació. Involucrant al màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectant i sumant experiències, i generant lideratges compartits i dinàmiques de cocreació. En novè lloc, cal rigor metodològic sistematitzant els processos de creació de valor, avaluant l’impacte assolit i compartint els aprenentatges per provocar un efecte multiplicador per al canvi social. En desè (i molt important, també), cal garantir la sostenibilitat, avançant en el camí cap al desenvolupament sostenible, des de la triple dimensió social, econòmica i mediambiental en la concepció i el desenvolupament dels projectes culturals transformadors.

A tu, que gestionaràs la cultura de la teva vila, et demanaria que tinguis presents aquests consells, sort i encerts!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li