A rajaploma

0
839

Temps, ganes i voluntats de més d’un n’hi haurà, benvolguts lectors, per fer una anàlisi més concreta i detallada de què han estat i del que signifiquen els resultats d’aquestes eleccions municipals a Figueres. Però, escrit així, a rajaploma, amb l’escalfor dels resultats a les mans, crec que es pot afirmar que han estat com una moneda, és a dir, que sobretot han tingut dues cares principals o, més ben dit, una cara i una creu (ull no un yin i un yang, que aquests són un símbol d’harmonia degut a l’equilibri que produeix la interacció de les dues energies); que ha estat, vaja, a la vegada, l’expressió de l’èxit i del fracàs i que contràriament a com solen dir els polítics l’endemà (una amarga victòria, una dolça derrota), el que ha passat ha estat una dolça victòria per uns i una amarga derrota per altres.

Una dolça victòria, sí, pels antics convergents, que han sabut sobre posar-se enfront dels continus i generalitzats (o interessats?) vaticinis de fallida dels que eren víctimes superant els resultats del 2105 sent CiU i potser demostrant que els d’Unió no gairebé res no aportaven a la coalició. (En les meves particulars converses hi ha hagut qui em pronosticava avantmatx un triple empat a 5 regidors entre PDeCAT, ERC i PSC i inclús qui no atorgava als de Masquef més de 4 regidors mentre que ells, novicis, se n’asseguraven tres).

Aquí sí que vull fer una valoració potser agosarada però també potser no del tot equivocada: si als 5108 vots obtinguts per la llista liderada per Masquef li sumem els 1.010 de la d’Amiel, ens quedem només a 30 vots dels quals el 2011 van donar la majoria absoluta a Vila encara que ara no l’hauria copsat per la pujada d’ERC que triplica els seus resultats i la del PSC. Però encara que s’hagués hagut de conformar amb 9 regidors, les xifres haurien estat demolidores pels seus contrincants. (Externs i diuen que també interns?)

Hauria estat una de les possibles raons de l’èxit la confiança de bona part de l’electorat figuerenc en la recuperació de l’antiga transversalitat lorquiana darrerament transformada en verticalitat nacionalista separatista? Vindrà, com amb Vila, la posterior decepció per les pressions internes cap al monolitisme?

El revers de la moneda, la fallida més estrepitosa, ha estat la de la coalició d’esquerres que s’ha presentat amb el lema «Guanyem Figueres». No és la del PP, en comenta un amic, que desapareix de l’espectre representatiu municipal? I el responc que no, que crec que no, perquè existien no solament auguris, sinó indicis certs de la seva nova trencadissa electoral. La desfeta del govern de Rajoy i la seva menina està arrossegant el partit com a mínim a una nova refundació.

Guanyem Figueres venien d’uns resultats, un regidor dels polimòrfics Compromís per Figueres i tres de la CUP, que els prometien (o es prometien?) per la sinergia amb la qual premia la llei d’Hondt la concentració de vots, un resultat que fes realitat el lema de campanya. Però no, dels 2464 vots totals d’ambdues formacions obtinguts el 2015 s’han quedat amb 1046, més d’un cinquanta per cent menys quan resulta que, suposadament, havien ampliat la plataforma social ciutadana a la qual anava dirigit el seu missatge polític.

Que hi ha més enllà d’aquesta dualitat? Un increment d’ERC i del PSC però que no arriba a igualar els resultats de les properes anteriors eleccions generals del mes passat i lleugera millora en vots que no en regidors de Cs (escenaris i actors diferents, anhels desiguals?), desaparició del PP, minsos resultats de la burgesia discrepant de Camviem Figueres i nul·la consecució d’objectius per part dels grups de nova constitució Vox (317 vots), Veïns de Figueres (203) i Aixequem Figueres (112).

Més enllà de les dades, que són incontestables, quines serien les raons de fons, quines són les causes que han motivat aquests contraposats efectes? Temps, ganes i més d’una voluntat n’hi haurà d’explicar-ho. Però encara que ens mantinguem en només l’opinió o la valoració que aquesta visió ràpida ens ofereix, potser sí una conclusió global de general aplicació podem deduir: que donat el trist espectacle d’aquests darrers anys, i en contra del que alguns han suposat equivocadament (que les majories són nefastes, que res millor que una bona fragmentació que obligui els contendents a pactar), l’electorat s’ha estimat més una concentració del vot en les formacions tradicionals i consolidades considerant com a cants de sirena la resta.

O només en l’era de les tecnologies ha posat en pràctica les recomanacions de l’àvia, que ens deia que val més boig conegut que savi per conèixer?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li