A l’estela de Walter Benjamin

0
924

L’Escola d’Estiu a Portbou i el col·loqui internacional del MUME i la UdG coincideixen amb les dates de la seva mort


 

La Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona i el Museu Memorial de l’Exili organitzen el Col·loqui Internacional Walter Benjamin el 4, 5 i 6 d’octubre, que es durà a terme entre Girona i Portbou. Investigadors provinents de Catalunya, Dinamarca, l’Estat espanyol, França i l’Amèrica Llatina abordaran temes com la transmissió de la memòria i les vies de reparació de ferides i traumes que persisteixen en el present arran d’experiències de violència i caire totalitari sota el títol del col·loqui «Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica». La voluntat de la càtedra és «connectar el record d’aquest gran pensador i, alhora, símbol universal de les persones perseguides per les seves idees, el seu origen ètnic i la seva identitat religiosa amb la recuperació de la memòria democràtica en general i la implementació de polítiques públiques de memòria al nostre país». Aquest dijous una conferència del catedràtic Pedro Ruiz inaugurarà el col·loqui a la Facultat d’Educació i Pedagogia de la UdG. Les ponències continuaran l’endemà a les mateixes instal·lacions. De cara a dissabte, com és tradició, es farà la ruta a peu de Banyuls a Portbou.

L’ESCOLA D’ESTIU. El pensador de Berlín d’origen jueu va morir el 26 de setembre del 1940 a Portbou. Es va suïcidar, quan tenia 48 anys i fugint del nazisme. I aquest 28 de setembre, van començar la 3a Escola d’estiu a Walter Benjamin. Una vintena de persones, de procedència majoritàriament internacional i pocs joves, s’esperaven al Centre Cívic de Ca l’Herrero del municipi per assistir a la primera conferència organitzada: «Quina atmosfera tan curiosa que es respira a Portbou, que s’ha convertit en una espècie de santuari per als interessats en Benjamin», comentava una professora universitària nord-americana a un noi recentment graduat en Filosofia de Barcelona.

En aquesta edició, s’ha parlat del pensament marxista de Benjamin, amb motiu dels 200 anys del naixement de Karl Marx, amb una dotzena d’activitats organitzades entre el divendres i el diumenge 30 de setembre. En el context de l’arribada dels totalitarismes a partir dels anys trenta, Benjamin no compartia la visió optimista del progrés de Marx, sinó que creia que la tècnica anava de bracet de la barbàrie. Dos anys després de la seva mort, apareixerien els primers camps d’extermini nazis. Compromès amb els més desafavorits, l’alemany havia escrit que «la història no és solament una història dels triomfadors, dels dominadors, dels supervivents, és primàriament la història del sofriment del món». I l’escultor israelià Dani Karavan evocaria aquesta reflexió per alçar el memorial «Passatges», inaugurat el maig del 1994, al costat del cementiri del poble empordanès, amb vistes al mar i a la costa feréstega del cap de Creus. I, precisament, diumenge, la seva filla, la ballarina i performer, reconeguda a escala internacional, Yael Karavan, va cloure les jornades amb una dansa davant l’obra del seu pare.

RUTES A MAÇANET. Unes 350.000 persones van fugir, pels Pirineus, a peu entre les acaballes de gener i principis de febrer del 1939. Molts ho van fer per camins de muntanya. I, a Maçanet de Cabrenys, moltes persones emprenien el camí de l’exili des de la casa coneguda com La Forestal. Era l’últim punt de control i on molts van abandonar i cremar els seus vehicles per evitar ser descoberts. I el consistori ara vol recuperar tres rutes amb una exposició de fotografies de l’època al llarg de divuit quilòmetres i distribuïdes entre els tres camins diferents, que sortien des de La Forestal. La intenció és que la mostra s’inauguri l’1 d’abril del 2019, quan farà 80 anys de la fi de la Guerra Civil i de la retirada. «Són molts exilis els que van passar per les nostres muntanyes i internarem explicar-los tots», explica l’alcaldessa, Mercè Bosh.

De fet, la recuperació d’aquests camins és una de les primeres iniciatives que el consistori impulsarà sota la marca La Vall Infinita, que ha creat recentment amb la voluntat de promocionar el poble. «La nostra economia es basa en el turisme i hem de potenciar-ho perquè tenim unes 200 places hoteleres. Cal desestacionalitzar-ho sense massificacions», reconeix Bosch, que avança que volen potenciar les antigues pipes de fumar i la indústria i les mines de talc, amb una llarga tradició.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li