A l’aixopluc dels vint anys

0
615

L’actriu Ona Vilar i l’escenĂČgraf figuerenc Juli Sanjuan estrenen ‘Plou a cobert’ a la sala La Planeta de Girona


 

«Si jo tinguĂ©s vint anys…» Ă©s una frase que traspua una inequĂ­voca recança: per allĂČ que no s’ha fet o per allĂČ que, un cop superades les dues dĂšcades de vida, ja no es pot fer (o aixĂČ es creu). Una frase que, d’altra banda, tambĂ© pot significar una certa llosa per aquelles persones que en tenen vint. L’obra de petit format Plou a cobert, estrenada la setmana passada a La Planeta de Girona, parteix d’aquesta reflexiĂł. Han participat en el projecte l’arquitecte Juli Sanjuan (Figueres, 1991), com a escenĂČgraf, i la fotĂČgrafa Ona Vilar (GarrigĂ s, 1995), interpretant una de les protagonistes.

Escrita per les joves Èlia BorrĂ s i Berta Camps, la peça parla sobre quatre noies en aquell abisme, terreny pantanĂłs, d’acabar els estudis i no tenir les idees clares. «La gent sovint sobrevalora que aquesta edat Ă©s meravellosa, que no hi ha problemes i, en realitat, a l’obra Plou a cobert demostrem que aixĂČ no Ă©s aixĂ­, que tambĂ© hi ha conflictes, la frustraciĂł i la pressiĂł de no saber cap on dirigir-nos», comenta l’Ona Vilar, que aquest mes acaba el cicle de grau superior en TĂšcniques d’ActuaciĂł Teatral al centre El Galliner de Girona. I Ă©s que les actrius –ClĂ udia Lausin, Ona Vilar, Paula Fossati i Berta Camps– i la directora –Laura Pujol– just han finalitzat, o estan completant, els seus estudis teatrals.

Plou a cobert Ă©s, en aquest sentit, un crit de reafirmaciĂł. «Penso que Ă©s important poder exterioritzar que no sabem quĂš fer, encara que a vegades ens faci vergonya, i veure que no saber quĂš fer Ă©s el mĂ©s normal del mĂłn», afegeix la fotĂČgrafa de GarrigĂ s.

QUATRE PROTAGONISTES. Al llarg de l’obra, en moments puntuals, alternen la representaciĂł de si mateixes amb la dels respectius personatges. Una que vol marxar a fer un Erasmus a l’estranger; una altra que es veu incapaç de redreçar el seu futur; la que estudia com una condemnada per treure’s unes oposicions, i una veu mĂ©s cĂČmica que desplega una cuirassa per soterrar un amor que pesa massa.

A L’ESCENARI, BASTIDES. L’arquitecte Juli Sanjuan, amb un mĂ ster en Disseny EscenogrĂ fic a Elisava, ha estat l’encarregat d’ambientar l’espai. Abans, havia treballat en l’obra El llançament, de la companyia gironina La GĂ rgola, i en El ball, de la companyia alt-empordanesa La Funcional, fent tĂ ndem amb Empar Rodon. «L’escenografia havia de reflectir un pis d’estudiants, s’havia de donar importĂ ncia al menjador, on es fa mĂ©s vida, perĂČ tambĂ© a la cuina i el bany», exposa el figuerenc. Sanjuan ha ideat l’escenari de Plou a cobert amb bastides: «Era important que l’espai fos canviant i mĂČbil, que reforcĂ©s la idea d’un pis d’estudiants, un lloc sempre en construcciĂł, temporal, de pas, on hi ha goteres». Un entrebanc amb quĂš s’ha trobat Ă©s el pressupost, limitat. Una escenografia que es compon amb objectes reutilitzats, d’altres rescatats de la deixalleria, de bastides en desĂșs. I, tot i aixĂČ, el jove equip de Plou a cobert ha aconseguit bastir una obra sense esquerdes.

TEXT QUE TRAVESSA BARRERES. Aquesta Ă©s una obra que pot colpir, fĂ cilment, el pĂșblic jove –és idĂČnia per representar-se en instituts. I, malgrat que podria dir-se que aborda un tema mĂ©s aviat generacional, el text, nodrit, Ă©s capaç de travessar les barreres de l’edat. A La Planeta, el 8 i 9 de maig, es van exhaurir les entrades. En acabar la funciĂł, el pĂșblic es va alçar sense escatimar en aplaudiments. Tant de bo, aviat, a Figueres. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li