A La Millor Lliga del Món, passant per l’heliport

0
819

L’equip Figueres Units, que va competir fa pocs anys al MIC Integra i que estava format per esportistes d’El Dofí i Altem, va ser la llavor dels actuals dos conjunts de la Unió, un projecte que s’ha consolidat amb el temps després de passar per diverses etapes d’evolució


La història de l’equip de futbol sala de la Unió ha viscut una evolució meteòrica, fins i tot amb la consecució de títols de l’anomenada com La Millor Lliga del Món inclosos, però el recorregut ha hagut de serpentejar diferents obstacles abans de consolidar-se.

Primer de tot va caldre la tasca més difícil: fusionar els dos equips que hi havia a la ciutat, un a El Dofí i un altre a l’Altem. Explica en Joan Amoedo, entrenador i impulsor del projecte, que per alleugerir la gran rivalitat que hi havia aleshores entre aquests dos conjunts els tècnics van creure convenient entrellaçar els camins. Per fer-ho possible, van escollir un escenari d’excepció, el MIC Integra, on van competir agafats de la mà amb el nom de Figueres Units, que en certa manera es va erigir com l’embrió dels dos actuals equips unionistes.

Des de llavors fins ara tampoc ha passat molt temps, però el canvi ha estat substancial. «Recordo que amb El Dofí entrenàvem on aparca l’helicòpter a la pista d’atletisme i, d’allà, vam passar a una zona de gespa de la mateixa instal·lació», fa memòria en Joan, que va passar de gestionar un bloc format per set o vuit jugadors a un col·lectiu que ja arriba a la vintena. «La iniciativa ha crescut molt amb la participació de la Unió, des d’un principi ens ha facilitat molt les coses, sigui en espais per entrenar com en indumentària o el transport en els desplaçaments per jugar els partits», afegeix.

Amoedo forma part d’un equip tècnic que també compta amb el treball altruista de Martín Castro (equip blanc) i Carles Sastre (blau). Tots ells s’encarreguen de marcar les directrius tàctiques i tècniques de dos equips on no hi falta ni el talent, ni l’actitud voluntariosa ni, tampoc, l’instint competitiu. «Tenim dos equips: un juga a la Primera Gironina –el blanc–, la lliga de més amunt i on el nivell és molt alt, i un altre a la Preferent –blau–, la lliga intermèdia, on es va aconseguir pujar-hi l’any passat i on l’objectiu principal és competir», subratlla el tècnic.

«MENTALITAT OBERTA». Ja fa quatre anys que la Unió dona suport a la iniciativa. El president del club, Narcís Bardalet, insisteix a accentuar dues coses: la primera, «l’enorme orgull» que suposa tenir a l’entitat dos equips formats per persones amb diversitat funcional; l’altra, «la gratitud» envers els tècnics i entrenadors, «un grup de persones que fan un sacrifici molt important per cuidar aquests joves». «Estem molt satisfets de poder comptar amb l’equip tècnic i professional que porta la gestió d’aquests dos equips», remarca.

«Com a club esportiu hem de tenir la mentalitat oberta, no podem viure d’esquena a la realitat», diu Bardalet. I la realitat, observant els entrenaments i els partits, queda personificada en un grup disciplinat, però també visceral i efusiu. «Des del club estem feliços de veure com de bé s’ho passen, com gaudeixen vestint la samarreta de la Unió i lluint els colors del Figueres. Només d’observar com colpegen l’escut quan fan una celebració, com fan cops al cor, per nosaltres és un acte de justícia i de solidaritat apostar per tots ells», explica Bardalet, qui conclou: «Són persones que volen jugar a futbol i que tenen dret a jugar a futbol. Quan fan un gol en un entrenament sembla que hagin marcat a la final de Champions; qui els pot negar l’oportunitat de jugar?».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li