“A Cadaqués, oli i peix”, deia el ‘ditxo’

0
819

Ser la néta dels bussejadors grecs que van establir-se a Cadaqués a principis del segle XX per pescar corall i d’una família arrelada al poble des de moltes generacions, vinculada al conreu de l’olivera i de la vinya, ha d’imprimir caràcter. Montserrat Contos Faixó (Cadaqués, 1932) ha combinat aquest arrelament a la terra amb una perspectiva de mires molt més àmplia a causa de la seva vinculació, des que tenia 15 anys, al món turístic i comercial del poble a partir de la feina desenvolupada fins a la seva jubilació en els diversos negocis familiars.
La seva sensibilitat per les arrels de Cadaqués la va portar, fa més de vint anys, a recopilar totes les dites que sentia entre la gent del poble. “Les anava escrivint en una llibreta i n’he arribat a aplegar més de 4.000. Són els nostres ditxos, que encara es mantenen en el parlar salat. N’hi ha molts de propis, vull dir que són exclusivament del poble, però altres són comuns a altres municipis o comarques”, explica l’autora, acompanyada pel seu fill, Pere Vehí, conegut dinamitzador cultural. Ell ha estat l’artífex de l’edició del llibre, Ditxos a Cadaqués, que aplega en un centenar de pàgines un total de 164 dites, degudament comentades, relacionades exclusivament amb allò que es consideren els trets més definidors del poble: el mar, la pesca i el temps.
L’obra es complementa amb una dotzena d’imatges d’època de Ricard Martí Aguiló, que fan un recorregut fotogràfic pel poble des d’Es Baluard fins a Portlligat. Moltes d’elles són inèdites i formen part d’un llegat que el seu nét -integrant d’una coneguda família d’artistes- va descobrir fa uns anys dins d’una caixa plena d’antigues plaques de vidre. El volum, a més, inclou una vintena més d’il·lustracions de l’artista Ramon Moscardó (Barcelona, 1953), que des de fa un quart de segle està establert al poble i que a través de les seves obres ha immortalitzat Cadaqués arreu del món a través de centenars d’exposicions.
L’obra, de la qual se n’han publicat mil exemplars, ha estat editada per l’editorial Bar Boia, de titularitat de la família de l’autora, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués. Va ser presentada el passat 27 de desembre a la societat l’Amistat i malgrat que, inicialment, es pensava distribuir-la exclusivament pel poble, a causa de la demanda que ha tingut arreu de Catalunya, s’ha començat a portar a diferents llibreries del país.

NO PERDRE ELS ORÍGENS. Si sentim a dir “A Cadaqués, oli i peix” és perquè l’economia tradicional del poble havia estat relacionada, fins a mitjans del segle passat, amb el conreu de l’olivera i amb la pesca. El fred del mes de febrer de 1956 va matar totes les oliveres, circumstància que va provocar un fort sotrac a l’economia local, salvat tot seguit pel desenvolupament del turisme. “A mi sempre m’ha agradat escriure. A estones perdudes, he anat escrivint coses del poble, són una mica les meves memòries. Entre això hi ha la recopilació dels ditxos i moltes receptes de cuina”, explica.
A partir de la dotzena de llibretes que aplegaven les dites populars, el seu fill en va fer una selecció. Totes elles estan acompanyades per una explicació que permet situar el lector, tant si es tracta d’una frase en clau estrictament local com si és més genèrica i, possiblement, més coneguda. Per l’autora, “molts dels ditxos ens transporten a un Cadaqués ja llunyà que està desapareixent de la nostra memòria col·lectiva”. Precisament per evitar la desaparició d’aquestes arrels, el llibre ajuda a la transmissió oral de la saviesa de les dites populars.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li