60 anys de lluita i compromĂ­s

Òmnium Cultural celebra a l’Alt Empordà el seu aniversari portant l’exposició itinerant a La Cate

 

La celebració dels 60 anys de la fundació d’Òmnium Cultural ha arribat a l’Alt Empordà. Una exposició itinerant, que fins al 15 de gener es pot visitar al vestíbul de La Cate de Figueres, mostra gràficament la història de l’entitat i s’expliquen els moments clau des de la seva fundació l’any 1961 fins a l’actualitat. L’acte inaugural va servir per fer un repàs a la trajectòria viscuda a la comarca, on Òmnium s’hi troba arrelada gairebé des dels anys 70. Aquesta exposició, que porta com a títol «60 anys de lluita i compromís», es pot visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 h, i els dissabtes i diumenges, de 12 a 21 h.

Xavier Antich, membre de la junta directiva nacional, va recordar que «Òmnium va néixer en la llarga nit del franquisme i, amb la força de tots els socis i sòcies, avui som una entitat puntal i referent en la defensa de la cultura, la llengua i els drets civils.» Tot afegint que «l’objectiu, en aquell moment, era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista, des d’aleshores s’ha seguit treballant en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la cohesió social com a eix vertebrador de la societat, i els drets i les llibertats de la ciutadania. Actualment, l’entitat aplega més de 185.000 socis i sòcies, xifra que la converteix en l’associació cívica-cultural d’aquestes característiques més important de Catalunya i de les primeres d’Europa.»

A banda de la salutació de benvinguda de l’actual president de l’entitat a l’Alt Empordà, Eduard Cebrià, durant l’acte van intervenir dos expresidents, Florentí Blanch i Lluís Casadellà. Tot fent un repàs de la trajectòria en l’àmbit local, Blanch va recordar l’esforç per organitzar classes de català i aconseguir el suport municipal, així com iniciar les primeres activitats culturals, entre elles el concurs literari per als estudiants. Quan Casadellà va agafar el relleu, Òmnium ja començava a tenir un protagonisme que superava l’estricte marc cultural.

En aquest sentit, Casadellà va recordar la institucionalització de l’ofrena floral de l’11 de Setembre, al recuperar-se el Monument dels Pobles i instal·lar-se a tocar de l’avinguda Salvador Dalí. També va explicar l’activa participació de l’entitat en les mobilitzacions en favor de la independència dels darrers anys i la seva implicació, actualment, en qüestions relacionades en afavorir l’ús social del català, especialment entre els nouvinguts. El fundador d’Òmnium a Figueres i primer president va ser el prestigiós advocat Josep Maria Ametlla, efímer primer alcalde democràtic de la ciutat. L’acte es va cloure amb una homenatge als socis més veterans de l’entitat.

UNA MICA D’HISTÒRIA. Si fem un recorregut per l’exposició veiem com l’11 de juliol de 1961, en plena dictadura, cinc empresaris funden Òmnium Cultural per continuar l’esforç catalanista de defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana. Creen una associació amb l’objectiu d’aixoplugar les diferents accions de mecenatge cultural que es realitzen a Catalunya com a forma de resistència al règim franquista, que havia suprimit la presència del català en tots els àmbits de la vida pública. Des del 1961 fins a l’actualitat l’entitat ha tingut 10 presidents. Jordi Cuixart n’és el president actual, en concret, des del 2015.

En la mostra queda clar que Òmnium desperta ràpidament els recels de les autoritats franquistes. El 1963 clausuren la institució i en prohibeixen les activitats. Comencen quatre anys de clandestinitat durant els quals s’obre una delegació a París. El 1967, després d’un llarg camí judicial, s’aconsegueix l’autorització per reprendre l’activitat com a associació. Aleshores es crea una xarxa d’ensenyament del català, adreçada especialment a les zones on la llengua catalana és menys coneguda per anar esdevenint així vehicle de cohesió social. El nombre d’alumnes augmenta cada any.

A tota l’exposició queda clar que la promoció de la llengua sempre ha format part de l’ADN d’Òmnium i es posen en marxa iniciatives per portar la cultura arreu del país. Una biblioteca mòbil recorre Catalunya, s’organitzen exposicions i es llança la campanya «Llegiu llibres en català». Amb la mort del dictador l’entitat enceta un nou període, en el qual la llengua, la cultura, el país i la cohesió social continuen sent el motor d’Òmnium Cultural, però l’entitat adequa les seves activitats al nou context polític i social.

Amb el canvi de mil·lenni, Òmnium Cultural comença un camí de renovació. A partir de l’any 2006 l’entitat es compromet de forma intensa amb els nous ciutadans de Catalunya, tot considerant que la cohesió social és un element fonamental del seu treball. El 2010 Òmnium organitza una manifestació de gran envergadura, en defensa de l’Estatut retallat i reivindicant l’autogovern per a Catalunya. Durant el mandat de Muriel Casals, i paral·lelament a les grans mobilitzacions, se celebren els 50 anys d’Òmnium, el 2011. En aquesta etapa, l’entitat pren dues decisions estratègiques: renuncia a les subvencions públiques, reafirmant així la seva independència política, i fa pública la Declaració de Santa Coloma, amb la qual aposta explícitament per la construcció d’un estat independent. El que ha passat en els darrers temps és prou conegut, inclòs el fet que Cuixart ha patit tres anys i vuit mesos de presó per defensar els drets i les llibertats.