5.000 estrelles… o 50

0
682

El litoral alt-empordanès és una de les àrees amb el cel més contaminat i, per tant, menys estrellat de Catalunya


 

La zona costanera de l’Alt Empordà és una de les àrees que mostra un nivell de lluminositat dels cels nocturns més elevat de Catalunya, només per darrere de l’àrea metropolitana de Barcelona, i a un llindar similar al de Lleida ciutat. Així s’extreu de l’actualització del Mapa de qualitat del cel nocturn de Catalunya que acaba de publicar el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Les dades s’han posat al dia a través d’una campanya d’actualització que es va fer durant el 2018 (vegeu el destacat de la dreta), i s’han afegit a la Xarxa catalana de seguiment de la contaminació lumínica.

De l’Alt Empordà, l’anàlisi s’ha centrat en dues franges: el litoral i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. En aquest segon àmbit, les rutes que es van fer pels termes municipals d’Albanyà, Cabanelles i Lladó van donar valors que es consideren bons o molt bons. Cal tenir en compte, però, que bona part les mesures es van prendre en zones d’alta densitat de vegetació, motiu pel qual els valors obtinguts poden ser sensiblement superiors als reals.

D’altra banda, a la zona de Capmany, Espolla, Rabós i Sant Climent Sescebes la qualitat del cel nocturn també hi és molt bona o bona. Però més a prop del mar ja va empitjorant. Així, a la línia costanera només hi ha algun punt remot dels termes municipals de Cadaqués i el Port de la Selva amb bona qualitat, però a tota la franja compresa entre la platja i els termes de Llançà, Vilajuïga, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala (incloent-hi Pau, Palau-saverdera, la Selva de Mar, el Port de la Selva, Cadaqués i Roses), la qualitat del cel nocturn hi és bona, moderada, baixa i, en alguns punts, fins i tot deficient. A més, les mesures puntuals que s’han fet al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà també demostren que l’àmbit rep una forta influència de les il·luminacions costaneres. I de fet, el TES ja destaca que les zones allunyades de les grans aglomeracions urbanes són les que mantenen millors condicions del cel nocturn.

A la pràctica, quan la qualitat és bona o molt bona, es pot veure bé la Via Làctia i es poden observar entre 3.000 i 5.000 estrelles si és molt bona, i entre 1.000 i 3.000 si és bona. En canvi, amb qualitats moderades ja es fa més difícil veure la Via Làctia (tot i que no impossible) i es poden observar entre 500 i 1.000 estrelles, mentre que en qualitats inferiors com a molt se’n poden veure 500 (entre 50 i 200 quan és deficient).

Segons fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, la contaminació lumínica no només dificulta la visió del cel nocturn, sinó que també pertorba les condicions naturals del medi nocturn, pot afectar els ecosistemes i la biodiversitat, i pot tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz