40 anys del viatge oníric sense fi de Dalí

0
583

El Teatre-Museu Dalí es va inaugurar el 28 de setembre de 1974. S’erigeix sobre les restes de l’antic Teatre Municipal de Figueres i és considerat com la darrera gran obra de Salvador Dalí. Tot en ell va ser concebut i dissenyat per l’artista, per tal d’oferir al visitant una veritable experiència i endinsar-lo en el seu món captivador i únic.
Per commemorar els 40 anys de la seva inauguració, la Fundació Gala-Salvador Dalí ha organitzat una jornada de portes obertes de les 10 de la nit i fins a la una de la matinada on Salvador Dalí serà, tal i com va explicar la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, “l’amfitrió de la seva festa”. La visita tindrà la particularitat que es projectarà l’audiovisual Teatre-Museu. Un somni teatral a sis espais diferents del Teatre Museu Dalí, amb una durada de 35 minuts. “Es tracta d’un projecte únic i innovador, creat per celebrar els 40 anys i que només es podrà veure el dia 28 de setembre a les portes obertes -i una pre-estrena el 27 de setembre on estan convidats els socis dels Amics dels Museus, autoritats i premsa-”, va indicar Aguer, tot afegint: “Proposem un viatge oníric per endinsar-se en la ment de Dalí”.
L’audiovisual ofereix imatges que endinsen l’espectador en l’obra i en el personatge de Salvador Dalí. Les paraules de l’artista i la música, juntament amb les imatges, se succeixen amb ritme i pretenen establir una connexió amb els espectadors que poden gaudir d’un recorregut pels diferents espais del Teatre-Museu acompanyats pel mateix Dalí. “Salvador Dalí apareixerà al seu museu a través de les finestres de la façana, saludant el seu públic i anunciant la creació del museu que defineix com el centre espiritual d’Europa”, va explicar Montse Aguer. Aquest serà el primer dels sis espais on es projectarà la pel·lícula. Es veurà el Dalí més histriònic, però també el seu dia a dia al Teatre-Museu, el Dalí que treballa i el Dalí que assisteix a la inauguració del 28 de setembre de 1974 amb un gran desfilada daliniana amb majorettes, gegants, capgrossos i una banda de música.

zona de butaques i escenari. Un cop dins el Museu, Dalí convida a endinsar-se a l’interior més íntim del seu cervell. En aquest segon espai, l’espectador es troba ja dins el museu, la seva gran obra, sota la cúpula geodèsica des de la qual Dalí es mostrarà a través d’imatges d’un screen test de Warhol per a Dalí de mitjans dels anys seixanta, cedides per The Andy Warhol Museum de Pittsburg.

part central. En el tercer espai, s’encén la vidriera i se’ns fa visible el món del somni. “Són imatges potents i es crea un dinamisme”, va puntualitzar Montse Aguer. En aquesta part de l’audiovisual es veu Dalí com treballa i és ell qui explica que les seves millors idees provenen dels seus somnis. D’aquí prové la cèlebre frase del pintor que va recordar Montse Aguer: “Dalí sempre deia: Quan dormo és quan millor treballo”. Aquesta apartat està decorat amb Spellbound (Recuerda) i amb els dibuixos que va crear per a “Destino” de Disney. L’artista apareix i desapareix com si fos un il·lusionista, o es diverteix fent pintar un eriçó de mar amb un bastonet i recita Calderón de la Barca: “La vida és una il·lusió, un frenesí, un engany, una ficció…”.

cúpula, escenari de l’antic teatre. A continuació, l’espectador passarà al gran escenari de l’antic teatre, davant del teló que Dalí va dissenyar per al ballet Laberint, on es projectaran imatges de l’artista mentre defineix el centre de la cúpula del Teatre-Museu com el lloc “on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme” i manifesta la seva voluntat que es converteixi en “centre espiritual d’Europa, un museu inacabat i que mai serà acabat perquè cada setmana hi haurà coses noves i desconcertants”. Segons Dalí, “l’obra d’art no és tant per les obres que conté, sinó el mateix museu com a objecte surrealista”.
pati de les lògies. En aquest darrer espai es projectaran: “What’s my line”, un programa de concursos americà (CBS) de 1957; Dalí Dizy Dinner (1941), festa amb el nom de “Surrealistic Night in an Enchanted Forest” organitzat per Dalí i Gala a l’Hotel Del Monte, a la península de Monterey. És un sopar benèfic que el MoMA de Nova York organitza per recollir fons per ajudar els artistes europeus refugiats als Estats Units a causa de la Segona Guerra Mundial; Fragment d’Spellbound, d’ Alfred Hitchcock, 1945. Seqüència onírica basada en dissenys de Salvador Dalí; i Destino, 1946, Guió i animació inacabats de Salvador Dalí. Producció: Walt Disney. Acabat el 2003 (direcció: Domin que Monféry; producció: Baker Bloodworth i Roy Disney).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li