+3.100

0
1589

Ja hem assolit les 3.100 empreses fugides, gràcies a les ocurrències dels que en lloc de governar per a tots els catalans s’han dedicat a espoliar Catalunya, han propiciat la fragmentació de la societat civil, la fractura econòmica i que han aprovat quatre lleis, la majoria per crear o augmentar impostos i escanyar més encara els contribuents i els turistes, com hem fet amb les begudes sucroses, les bosses de plàstic, la taxa turística, etc.

El totalitarisme al nostre país està arribant a fites insospitades: espionatge als líders de l’oposició, al mateix delegat del Govern de l’Estat i ja ens assabentarem d’a qui més, amb la poca gràcia de voler cremar les proves, desobediència d’alts càrrecs i de la mateixa policia autonòmica, la possibilitat de ser assassinat per portar la teva bandera a sobre o ser cremat per lluir-la a la façana, llistats de catalans no afins al règim neofeixista-independentista, manca de transparència i objectivitat informativa, destinar diners dels serveis socials a la realització de butifarrendums, etc.

De fet, ens hauríem de preguntar la tasca dels Mossos, que tal com es relatava a la novel·la èpica del Cantar de Mío Cid _¡Dios, qué buen vasallo! ¡Si oviesse buen señor!_ : si han de defensar la legalitat i tots els ciutadans, si han de servir per destruir proves i els rivals polítics, si han d’acatar les ordres o sols han d’obeir les ordres polítiques dels seus caps i trencar el jurament a la Constitució que van fer en acceptar el seu nomenament.

I parlant d’incompliments, quina autoritat moral pot tenir algú que, després que tres partits constitucionalistes pactessin l’aplicació de les lleis i, entre altres, l’article 155 de la Constitució (copiada de la Constitució alemanya), ara ha de sortir el bailongo de torn dient que aplicarà indults a gent que malgrat que no ha sortit cap judici ni sentència (recordem que el seu empresonament és preventiu; es veu que ell, com a jutge de ball, ja sentencia que són culpables) com a resultat d’aplicar la llei que va comptar amb la seva aprovació.

Que la política fa estranys companys de llit és força conegut i ben segur que tots coneixem matrimonis mixtos, però aquests canvis de parer tan sobtats no són inusuals, ja que estem acostumats a veure com el PSC dóna ales a l’independentisme, sigui afavorint equips de govern independentistes, el canvi de nom de places i carrers a assassins i terroristes, la pertinença a l’Associació de Municipis per la Independència i, fins i tot, l’ostracisme a tot el que vingui d’Espanya.

Molts ja ho tenim clar, que el PSC, com també Podemos, han perdut el nord i la seva deriva independentista els portarà a desaparèixer tard o d’hora, com el partit multinoms capitanejat pel valent messiànic d’a bord, de vacances pagades a 1.400 km de la seva estimada terra i, ben segur, gaudirem de la seva companyia, les seves mentides i performances un parell de dies abans del 21-D, per tal d’aprofitar mediàticament el victimisme de ser detingut a territori espanyol.

En lloc de convocar eleccions, va demostrar la seva submissió econòmica als del 3% i el seu segrest per part de la CUP, la seva manca d’“arguments” no compareixent al Congrés, al Senat ni a la Junta de Presidents Autonòmics, marxant i deixant alguns col·legues pernoctant als centres estatals i amb unes fiances força elevades, embargaments i, properament, el 30% d’impost de donacions dels calerons obtinguts; tot plegat, més barat que el muntatge de l’extingida DIPLOCAT i les pseudoambaixades inútils amb personal-parents-amics de dubtosa feina amb uns costos milionaris.

Ara Ă©s l’hora de despertar d’aquest mal somni que durant mĂ©s de 30 anys ha distorsionat la convivència a Catalunya; ara Ă©s l’hora de trencar l’hegemonia dels qui han viscut del 3%, adoctrinant i menyspreant els que pensen diferent. Ara Ă©s l’hora d’anar a votar amb urnes transparents i de veritat, encara que nomĂ©s es pugui votar un cop per persona, amb un cens legal i real, amb les garanties pròpies d’un paĂ­s democrĂ tic, malgrat dels que volen fer un recompte paral·lel… “Piensa el ladrĂłn que todos son de su condiciĂłn”. Molt absurd, tenint en compte que sempre, els apoderats, els interventors i els mateixos veĂŻns, poden ser presents al recompte de vots.

Cal un Govern i un Parlament fort, que treballin amb i per al poble, sense radicalismes de cap mena, amb capacitat de decidir per tots els catalans, amb esperit de superaciĂł i dedicaciĂł plena.

Ara el vot útil és més important que mai; cal posar-hi fre, a l’independentisme; cal anar a votar massivament i assolir una participació històrica en defensa de la convivència, l’ocupació i la democràcia, amb un projecte clar com el del PP, sense ambigüitats, amb les idees clares, sense dubtes, sense matisos, sense puntualitzacions i blindant els posicionaments febles d’alguns líders.

Ens apropem a les festes nadalenques: bon Nadal, bon any, salut, feina i seny!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li