25 de Novembre

0
646

Fa quatre dies justos, el 25 de novembre, es commemorava el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. (A Catalunya en diem violència masclista, perquè de manera molt majoritària és violència exercida per homes contra dones. I no en diem violència domèstica perquè per a nosaltres qualsevol violència exercida contra les dones, dins o fora de qualsevol relació de parella, és violència igualment punible: les coses pel seu nom). La violència masclista no és només la que s’exerceix sobre les víctimes dels feminicidis. La que lamentablement cada setmana ens expliquen els mitjans amb motiu d’un assassinat d’una dona i sovint també d’infants. Aquesta és només la punta de l’iceberg. Violència masclista és també la que pateixen les nostres adolescents de manera creixent quan són controlades en viu o pels mòbils per les seves parelles, o quan són cosificades sistemàticament a les xarxes pels seus coetanis i pels adults; la que pateixen les dones a les quals el sistema judicial no dóna crèdit o protecció davant les amenaces del seu entorn; que les dones cobrem un 26% del salari _dades oficials de febrer de 2017_ o que essent la meitat de la població no arribem al 20% dels espais de presa de decisió, on podríem aportar la nostra mirada de gènere. És violència que entre nosaltres hi hagi dones víctimes de matrimonis concertats, o nenes amenaçades per les ablacions. Que no tinguin accés a aprendre la llengua que els obri les portes al seu entorn, o que hagin d’abandonar els estudis quan amb prou feina abandonen la infància. És violència viure al llindar de la pobresa essent treballadora o jubilada, perquè un dia vas decidir reduir o deixar temporalment la feina per cuidar els teus fills. Tots nosaltres vivim o hem viscut de prop alguna d’aquestes situacions. Cap de nosaltres no pot girar els ulls a cap d’aquestes violències. Petites, silents, doloroses i intolerables. Perquè causen dolor avui a les que les pateixen, perquè algunes demà poden anar a més. Perquè com a societat no podem tolerar els masclismes, ni petits ni grans. Remarco: com a societat. La violència envers les dones i la desigualtat de gènere és un problema social, de totes i tots. Per això, dissabte 25, diumenge 26, ahir, avui, demà i cada dia, els hem de combatre. Fer, dones i homes, militància feminista, tenint només i sempre present aquell principi de l’Àngela Davis: feminisme és la idea radical que una dona és un ésser humà”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz