21, una provocaciĂł?

0
763

Em venen al cap incantables coses relacionades. De bell antuvi, em permeto una anècdota familiar. Ensems, jo era poc més que un infant, es va anunciar a Figueres la visita del generalíssim Franco. Com que també és un tema d’actualitat, em sembla coherent. En plena dictadura, li van preguntar al meu oncle (declarat militant d’ERC de tota la vida): «Què fem?». La resposta va ser sòbria. Ben digna del més arrelat esperit de catalanitat. Un somriure i llavors va dir: «Primer de tot, no fer número»; finestres tancades, ningú als balcons i exhibir una sorollosa indiferència.

La indiferència. En efecte, dol molt més del que hom pensa. Josep Tarradellas, el president recordat especialment aquests dies commemoratius pel fet que s’havia anunciat la restauració de la Generalitat amb el famós “Ja soc aquí”, sabia perfectament que el títol de president i Govern de la Generalitat era un títol buit. Una Generalitat reconeguda, però sense competències ni recursos, no era res. Manifestacions, protestes una mica per tot arreu. En aquest estat de coses, el govern d’Espanya, aleshores presidit per Adolfo Suárez, envia el seu ministre de l’Interior, Rodolfo Martín Villa, a reunir-se amb Tarradellas. L’estratègia que va utilitzar el president és un clar exemple de no usar la força, i en canvi, servir-se de la intel·ligència. Va reunir els consellers i els va donar les següents instruccions: «Quan arribi el ministre, el saludeu de manera educada però freda. El portarem a dinar. No vull que ningú li dirigeixi la paraula durant tot el dinar». El mateix R. Martín Vila, en arribar a Madrid, va recomanar a Suárez encetar l’inici de la transferència de competències i recursos. «No saben el malestar que es passa quan hom va preparat per encarar crits i retrets, i et trobes amb un dels silencis més sorollosos que mai he viscut».

S’ha d’aprendre dels que en saben. El divendres vinent hi ha aquest ambivalent consell de ministres a Barcelona. Mobilitzen milers de policies, mesures de protecció d’aldarulls i tota la pesca. Tanquin els ulls Imaginin tota aquesta parafernàlia enfrontant un desert. Ningú crida, ningú protesta, ningú als balcons tret dels llaços grocs. Que fan tants policies?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li