2020: Tornar és còmic (i èpic)

0
1000

Avui fa una setmana i un dia. Tornada a escola, tornada a l’institut. La vida segueix i cal que la seguim. Amb hàbits nous i algunes coses apreses. Tampoc tantes coses apreses: ja ningú diu que tot serà diferent o que haurem canviat tant per a millor durant aquesta pandèmia.

Enhorabona a pares, mares, infants, avis i àvies, comunitat educativa tota. La vida està feta de presencialitats, de mirades, de somriures (fins i tot sota de les mascaretes). Ens calen les aules, els carrers, l’esport (quina il·lusió, el passat dissabte, veure l’entorn de l’estadi municipal novament concorregut de mainada i famílies amb bosses i equipament esportiu, aquelles cares de nervis dels primers partits de la temporada…). El ritme dels infants i els joves, per més postmoderns que ens considerem, marca el funcionament del nostre dia a dia, dels nostres pobles i ciutats, el comerç, les gestions i també els embussos de circulació. Doncs ja ha tornat, finalment, amb el curs escolar, amb el curs esportiu, amb les biblioteques i els clubs de lectura, amb les extraescolars totes.

I també ha tornat el Festival Còmic, que després de 12 anys (ja!) per primer cop no se celebra per Setmana Santa i hem pogut gaudir aquest cap de setmana, gràcies a l’admirable esforç, la valentia i el compromís de les grans persones que hi ha al darrere. Havent hagut de pair la cancel·lació de tot el festival fa uns mesos, han entomat –i assolit– el repte de reprogramar els espectacles, i assumir que segons les noves normes, calia penjar el cartell de «no hi ha entrades» amb un munt de cadires lliures a la platea, la incertesa de si la gent acudiria al teatre com en anys anteriors, el risc econòmic que sempre han assumit i enguany més, i totes les mesures sanitàries imprescindibles de propina.

Gràcies, als dos homenots que esteu al capdavant, i a tot l’equip, que un any més ens porteu el Festival Còmic, que enguany també ha estat èpic, amb totes les dificultats passades i superades. Gràcies perquè en aquesta dotzena edició, ens heu portat a l’Empordà –com cada any– no només una excel·lent i extraordinària ocasió de veure espectacles, sinó el motiu de tornar al teatre. Com ha fet la mainada, hem tornat amb il·lusió a fer cua per entrar, a saludar amics i amigues que feia mesos que no vèiem, a esperar en silenci emocionat al final dels tres tocs que comenci la funció… Enguany, per nosaltres, tornar al curs i a la vida «normal» ha estat tornar al Còmic. I ara, tot un curs per endavant ens espera.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li