1267: Figueres aixeca el vol

0
273

Fa 750 anys que Jaume I va concedir la Carta Pobla, un tĂ­tol que va afavorir el desenvolupament del municipi


Aquest any Figueres celebrarà una efemèride que pot semblar anecdòtica, però que és cabdal per a la història de la ciutat. El 21 de juny farà 750 anys de la concessió de la Carta Pobla. Amb l’objectiu de potenciar un petit nucli rural, el rei Jaume I volia trencar amb el poder feudal del comtat d’Empúries. La concessió de la Carta Pobla va ser un fet transcendental per a la història de la ciutat i la primera anella d’una sèrie d’esdeveniments que la portarien a esdevenir la capital de l’Empordà, segons reconeixen diversos historiadors. Fa 750 anys, per tant, que Figueres va aixecar el vol.

Aquest document, que es va signar a Saragossa a les “calendes de juliol” de 1267 (en realitat es refereix al 21 de juny), és un concessió per arrelar la població i atreure més veïns, es crea un mercat setmanal i una firal anual de vuit dies. Uns anys més tard, el 1294, el rei Jaume II va ampliar aquell document creant la batllia de Figueres, que manava sobre setze pobles de les rodalies.

F32C_Jaume I

Està constatat que “a partir del segle XIII es produeix arreu de Catalunya un destacable afermament dels municipis”, segons els historiadors Anna Maria Puig i Albert Riera a Història de l’Alt Empordà. Queda documentat que “els vells nuclis urbans empobrits reben un fort impuls urbanístic i esdevenen poblacions actives i dinàmiques; hom no pot entendre aquesta empenta municipal al marge d’un ambient pròsper i favorable als negocis mercantils, en el qual es desenvoluparan efectivament les activitats comercials i artesanals”.

Quan Jaume I crea la vila reial de Figueres “el que es pretenia, al capdavall, era potenciar el petit nucli per tal de retallar el poder feudal dels comtes emporitans” i a partir d’aquest desenvolupament i creixement queda clar que “Figueres exercia una certa capitalitat a la comarca, la de la seva batllia, districte que comprenia els pobles d’Avinyonet, Cistella, Darnius, Fontfreda, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Oliveda, Santa Llogaia d’Àlguema, Sant Pere dels Vilars, Tapis, Taravaus, Vilafant, Vilanant, Vilaritg i Biure”, segons els mateixos autors. Es conclou que “aquesta burocratització, dirigida a crear una administració tant estatal com municipal que fos efectiva, anirà lligada també a l’impuls de les viles”.

La història determina, arreu d’Europa, que des de l’inici del segle XIII es comença a trencar el poder feudal a favor dels regnes i dels municipis. En el mític llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, escrit per l’advocat i historiador Josep Pella i Forgas l’any 1853, ja es qualifica aquell moment, el segle XIII, com l’”etapa municipal”. La unanimitat dels historiadors, en aquest sentit, sembla ben clara.

En qualsevol cas, la data del 21 de juny de 1267 marca un abans i un després en la història de l’Alt Empordà. Si bé és cert que consolida la població de Figueres, no deixa de ser evident que a partir d’aquell moment es va concretant la seva capitalitat territorial tant en l’aspecte polític i estratègic, com en el simplement mercantil. La celebració del mercat setmanal, que va agafant un caràcter comarcal, i les fires anuals que apleguen gent de tota la rodalia, en són una prova més que evident.

LA FIGUERES DE 1267. En aquella data, el municipi era una petita parròquia a l’entorn de l’església de Sant Pere esmentada per primera vegada l’any 943 en una permuta feta amb el comte de Besalú. Aquella petita vila estava sota l’àrea espiritual del monestir de Sant Pere de Rodes i, posteriorment, de l’abadia de Vilabertran i dins del domini del comte de Besalú. Aquesta possessió era una preocupació reial per les desavinences que hi havia amb el compte d’Empúries, amb el qual limitaven les seves terres.

Segons va deixar escrit l’historiador Josep M. Bernils Mach, “el rei Jaume I va voler afeblir el poder feudal del comtat de Castelló i va potenciar la petita vila de Figueres convertint-la en vila reial, amb la concessió d’una sèrie d’importants drets i avantatges. El document és molt complet ja que disposa de setze privilegis. A la Carta Pobla el rei va establir que el territori tindria una superfície d’una milla al seu voltant i en ell es dictaren diversos beneficis, entre els quals destaquen la supressió dels anomenats mal usos com l’eixorquia, per la qual passaven al senyor feudal la meitat dels béns dels bassals que morien sense fills. També suprimia la intestia, amb el qual els béns del difunt es transferien al senyor feudal si aquell moria sense testar, el dret d’usar l’aigua per regar, tenir forn propi per coure pa i carnisseria i va cedir l’ús de la fleca amb l’obligació de donar un pa de cada 24 de cuits, la venda lliure del vi, la garantia de que ningú podia ser detingut si no eren homicides i lladres, la concessió d’un mercat tots els dilluns de cada setmana i una fira al primer diumenge de setembre. S’ordenava que cap estrany podia entrar als camps de blat, ni horts ni altres terres de cultiu i emparava al batlle amb una organització municipal”.

La concessió del rei Jaume I no va agradar al comte Hug V de Castelló d’Empúries que el 16 d’octubre del 1274 va assaltar la vila de Figueres, la va incendiar, la va saquejar i se’n va emportar les portes de les muralles. Això va motivar una ràpida actuació de l’infant Pere per protegir la vila. Posteriorment, i per ampliar la vila reial, es va concedir terreny sense pagar res, el dret per edificar a tota persona que vingués a residir-hi i que en cas de marxar de la vila, havia de vendre-la, sense pagar impostos, a una altra persona que es desplacés per anar-hi a viure. Això va motivar que d’aquell reduït nombre de 100 habitants es va passar a tenir-ne més de 400 en poc menys de cent anys.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz